
dimarts, d’abril 21, 2009
NOTAS SOBRE LA CRISIS (I)

diumenge, d’abril 19, 2009
EMPEZAR DE NUEVO - Prólogo.

divendres, d’abril 17, 2009
4º ANIVERSARIO, ¿QUE ES ESTO?

dijous, d’abril 16, 2009
ORDRE

dimarts, de febrer 24, 2009
Porvenir
Te llaman porvenir
porque no vienes nunca.
Te llaman: porvenir,
y esperan que tú llegues
como un animal manso
a comer en su mano.
Pero tú permaneces
más allá de las horas,
agazapado no se sabe dónde.
…Mañana!
Y mañana será otro día tranquilo
un día como hoy, jueves o martes,
cualquier cosa y no eso
que esperamos aún, todavía, siempre.
dimarts, de febrer 17, 2009
Malas pasadas

La mente juega muy malas pasadas y al final tu olor y el recuerdo de tu carne asoma y despidiéndose de la oportunidad perdida hace amago de instalarse en el cementerio de elefantes de mi pecho.
dimecres, de gener 28, 2009
El retorn de Diògenes
El 5 d’abril de 2007 apareixia el meu darrer post en aquesta fosca caverna anomenada L’ésser i el bloc. Des d’aquella data han passat moltes coses, fins i tot durant un temps Heràclit va mantenir la flama ben viva i va saber engrescar amb els seus apunts de revolució reflexiva. Jo em vaig retirar a uns altres indrets del ciberespai i he estat ben present, transfigurat en un personatge real de carn i ossos. La meva identitat filosòfica, bastida de cinisme hel·lènic, retorna a una catosfera un xic afeblida per les modes efímeres, per una xarxa d’interacció anomenada Facebook (a la qual tinc el gust de pertànyer des de fa poc) i el desgast del temps. No em resisteixo, emperò, a cridar enèrgicament –i amb mots articulats- davant l’ordre establert, a perpetrar una revolta a través del pensament, lenta, progressiva, que penetri en les entranyes dels enzes i els converteixi en persones agosarades, capaces de negar les proclames uniformitzadores dels poderosos, d’actuar amb fermesa a la recerca de l’alliberament definitiu de les cadenes. Només aquesta és la fita de la filosofia: contribuir a l’emancipació humana, com proclamaven els membres de l’escola de Frankfurt. De res no serveix discutir sobre abstraccions si la paraula ha perdut el poder seductor, si ha esdevingut una moneda sense valor, un tàler impossible.diumenge, de gener 18, 2009
¿Qué pasaría...?
¿Qué pasaría si regresáramos, si volviéramos a escribir? Ahora que ya casi nadie habla de esto vamos nosotros y nos sumamos a un posible final. ¿Qué pasaría si, además, transgredimos las leyes y no nos obligamos a escribir en un único idioma concreto, ni con una periodicidad clara?
Comment or No Comment, that is the question…
dissabte, d’octubre 27, 2007
OTRO AMOR

Ahir plovia com un març que, mica en mica, s'oblida. Serà la mateixa pluja la que avui mulla unes altres cares? Seran els mateixos petons? Quina nit, o quina pluja, em portarà a mi un nou amor...?
Otro amor
La pesadilla del perderte me halló al encontrarte.
Con tu claridad trajiste un algo oscuro, la sombra de la desdicha
martilleando en mi supuesta felicidad,
la neblina del rencor, el regocijo del dolor ajeno
cuando uno se sabe con el poder en las manos,
porque me tienes a tu merced, enmarañado en tus deseos.
Me tambaleo y rijo al compás de tu voz y tus latidos,
me despeño y fallezco en tus dudas.
No me reconozco en paz ni en soledad,
solo en el bravío cabalgar a tu lado encuentro un yo con sentido.
Tal vez a tu marcha me vuelva humo,
a lo mejor ni siquiera muero,
simplemente iré desapareciendo a los ojos del mundo,
aunque puede ser que vuelto aire me inhalen otros besos,
me absorba otro amor,
¿otro amor?,
otro amor.
dilluns, d’octubre 22, 2007
RIDÍCUL

dissabte, d’octubre 13, 2007
HISPANITAT
dijous, de setembre 20, 2007
SOM
Passeu un bon dia i Revolució i Pensament.
dimarts, d’agost 07, 2007
ESTAR
dilluns, de juliol 23, 2007
LLIBERTAT
Cap més repressió. Recorda que la democràcia que t' ha posat on ets ho diu bén clar,
ara, FOTE'T!
dimarts, de juliol 17, 2007
ÚNIC DESTÍ

Oblidar-nos per fí. El nostre únic destí.
dimecres, de juny 20, 2007
Shiitake, Winston i Baudelaire
dilluns, de juny 18, 2007
DILLUNS

Definitivament odio els dilluns. Em molesta que la xafogor faci que el banc del carrer sigui enganxós i l’olor a pintura que desprèn. Em molesta suar mentres faig el transbord al metro i la temperatura gèlida que hi ha als vagons. Em treu de polleguera la lentitud mental que em dura fins al migdia del dimarts. M’enerva veure que sóc més pobre del que era el dijous passat i la falsedat dels nous propòsits. Em desesperen les frases que intenten classificar-me com un “joveirresponsable” i les mirades atónites dels que ja tenen 50. No soporto els menús plens de patates fregides congelades ni la teva necessitat de que m’endugui un tupper amb les sobres del teu dinar del diumenge…
divendres, de juny 15, 2007
EMANCIPACIÓ (I)
Caixes, nous veins i una olor a pintura que ràpidament marxa ajudada pel fum del tabac. Infinites tardes de celebració. Carros de la compra que espero que durin fins la próxima nòmina, comptes bancaris en descobert i tota la il·lusió del món posada en una nova etapa de la meva vida. M'he emancipat. Més caixes, aprofitem lo inaprofitable, no hi ha res per a l'enginy com no tenir calers. Dietes plenes de patates i llegums, fem el que podem per treure'ns les caixes però sembla que es reprodueixen. Tinc la sensació de viure en els 40 metres quadrats més màgics del món. Estic però, desconectat. Car, no tinc internet ni cap altra de les comoditats que hi havia a casa dels meu pares. Utilitzo colonia marca Mercadona, reaprofito l'oli fins a l'impensable i "el que els altres no volen" es converteix ràpidament en una nova cosa a estrenar. Prometo postejar més sovint però ara marxo a col·locar les coses de les caixes.
dissabte, de juny 02, 2007
"QUIEN PUDIERA"
Quien pudiera ser
requiebro de una voz
que se revuelve en el fango,
que ansía ser algo,
y no mirada impasible,
declaración de amor musitada
al oído del que como yo,
no quiere ser nada,
si acaso, relente de luna ó
piedra alada,
pero hoy no,
hoy no quiero ser nada.
Kutxi Romero, "Ruidografias"
diumenge, de maig 13, 2007
OFEGAR EL SILENCI

Un cop et vaig dir que escoltaria als Marea més antics i també que Oblidarem amb el temps tot el que ens estimàvem i com s'aturava el temps en les nostres besades i abrasades infinites i llavors tot tornarà a ser com sempre..., no sé si perquè no puc escapar de la música, o perquè m’estic tornan boig i estic començant a deixar de ser racional però, no només els escolto sinó que a sobre els hi faig cas.
I ara estic així apagant les burilles en tots els records mentres als gots es queda aigualit un Ballantine’s preparat per ofegar el silenci que no puc foragitar de la meva vida. El silenci m’acompanya al cotxe, a la feina, a casa. El silenci em desperta a mitja nit i m’obliga a conversar durant hores. El silenci sempre em diu el mateix i jo, idiota, el passejo amunt i avall i me l’enduc als bars i a les discoteques i ell, maleït, mai cau ebri i calla. A vegades, a aquest silenci l’acompanya una pesada buidor. La buidor dels espais i un nosequé que fa que només senti coses que ja fa temps que han passat. A la buidor no l’odio tant. Les coses buides sempre es poden tornar a omplir, com els gots de Ballantine’s en els que ofegar el silenci….