Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destí. Mostrar tots els missatges

dissabte, d’octubre 27, 2007

OTRO AMOR


Ahir plovia com un març que, mica en mica, s'oblida. Serà la mateixa pluja la que avui mulla unes altres cares? Seran els mateixos petons? Quina nit, o quina pluja, em portarà a mi un nou amor...?

Otro amor

La pesadilla del perderte me halló al encontrarte.

Con tu claridad trajiste un algo oscuro, la sombra de la desdicha

martilleando en mi supuesta felicidad,

la neblina del rencor, el regocijo del dolor ajeno

cuando uno se sabe con el poder en las manos,

porque me tienes a tu merced, enmarañado en tus deseos.

Me tambaleo y rijo al compás de tu voz y tus latidos,

me despeño y fallezco en tus dudas.

No me reconozco en paz ni en soledad,

solo en el bravío cabalgar a tu lado encuentro un yo con sentido.

Tal vez a tu marcha me vuelva humo,

a lo mejor ni siquiera muero,

simplemente iré desapareciendo a los ojos del mundo,

aunque puede ser que vuelto aire me inhalen otros besos,

me absorba otro amor,

¿otro amor?,

otro amor.

"Ruidografías", Kutxi Romero Lorente

dijous, de setembre 20, 2007

SOM


Som idiotes, subnormals. Les generacions son fruit dun "joc del telèfon" on els valors es degeneren. Som idiotes, subnmormals. L' història de la ilustració de Kant era bellísima però, algú la va cagar. La va fotre anant de "progre" , ensenyant des de el contravalor i car, els nanos van sortir rarets… L' educació hauria de ser l'ensenyament del bé i no un "com evitar l'error". Aquest deu ser el problema, l'educació es basa en l'error, en el pecat, i no pas en l' excel·lència. Som idiotes, i la civilització ho té fotut però, encara hi ha coses per fer.

Passeu un bon dia i Revolució i Pensament.

dimarts, d’agost 07, 2007

ESTAR

Sí que vull estar. De fet sóc aquí cada dia. Pot ser siguis tu la que no em veus. Poder aquesta lúgubre caverna plena de Ballantine’s i Diazepam no sigui el que tu busques, o a on esperes trobar-me.
Ad-líbitum. Un dia tot tornarà a ser com abans.

dimarts, de juliol 17, 2007

ÚNIC DESTÍ


Oblidar-nos. El nostre únic destí. No necessitar mai més Diazepams, Trankimazids, Seroxats ni Lexatins. Oblidar-nos. No patir un altre cop un ai al cor, ni haber d’afussellar a les papallones que m’omplen la panxa quan et veig. El nostre únic destí. Aixecar-me per a viure el meu dia i no pensar únicament en que estaràs fent tu. Oblidar-nos. Que qui s’ofegui en els teus ulls sigui un altre. El nostre únic destí. Que em trobi bussejant en unes altres mirades. Oblidar-nos. Que deixi d’agobiar-me el silenci que segueix a aquest què.


Oblidar-nos per fí. El nostre únic destí.