dilluns, de setembre 26, 2005

Ésser o bloc

Que difícil és bloguejar quan l’ésser t’empeny fora del món online. Que complicat és trobar un moment quan l’ocupació fagocita el temps destinat a les tasques bloguístiques i malmet la regularitat del post. Característica fonamental de les bitàcoles: cal actualitzar-les periòdicament per evitar que esdevinguin fòssils virtuals oblidats en els prestatges cibernàutics. El nostre bloc, després del decàleg sobre el polític (l’idealista, a petició de Ramon Bassas, el tractarem en un altre solc del temps), ha fet vacances forçades. Els bloggers que actualitzen diàriament són admirables. Heràclit i un servidor ens hem vist obligats a parar per causes alienes a la nostra voluntat. Els compromisos reals inhabiliten tota inspiració. Però el retorn és inevitable. No ens podem banyar dos cops en un mateix riu, deia el company, i l’esdevenir és la millor teràpia per a l’estrès que il·lusòriament ens fa romandre en la desídia.

dimecres, de setembre 07, 2005

Els 10 principis del polític


El polític actual, endut per l’era del buit i l’onada postmoderna de la despreocupació i de l’individualisme postburgès, presenta deu característiques o principis que orienten el seu obrar:

  1. El polític actual no pensa en el ciutadà, sinó en les properes eleccions. Hi predomina el càlcul electoral davant les millores en la vida social.
  2. El polític actual és vanitós i exhibicionista. La imatge guia les seves accions.
  3. El polític actual teoritza sobre bajanades i oblida el fonamental. Tot en ell és superficialitat.
  4. El polític actual es creu important quan els mitjans l’adoren. Falsa percepció: no hi té res a fer davant el científic, l’artista, el filòsof i el poeta.
  5. El polític actual és histriònic. Els seus gestos esdevenen ganyotes insuportables.
  6. El polític actual juga amb el llenguatge, el vulnera i fins i tot el viola: tota correcció desapareix davant els seus barbarismes.
  7. El polític actual és un titella mogut per un munt d’assessors.
  8. El polític actual és un expert en partidisme.
  9. El polític actual és un mestre en l’art de crear metàfores barates i vulgars.
  10. El polític actual utilitza la democràcia per amagar les seves pretensions tiràniques.

divendres, de setembre 02, 2005

New Orleans



New Orleans, ciutat de l'estat de Louisiana (Estats Units d'Amèrica), situada al delta del Mississipí, amb una població de 484.674 habitants (2000) i 1.300.000 a l'aglomeració urbana (extret de Viquipèdia). Ciutat que ha estat esborrada per un huracà de nom Katrina, com altres viles i pobles propers. La gent pobra, que n'hi ha molta a la primera potència del món, es converteix en un munt de refugiats que pugen als autocars destinats a un estadi on no hi cap ni una agulla. Molts afroamericans han perdut les seves cases i les seves pertinences i... alguns fins i tot han perdut la família: el fill, la dona, el marit, la germana... La desesperació dels qui ja no esperen res, anorreats per una catàstrofe natural que ha sacsejat les seves vides i que ha tallat la il·lusió de soca-rel. Un nen deshidratat a les portes de la mort. Uns pares que lluiten a la recerca d'un metge, d'aigua i de menjar. I els republicans que manen, tibants en la seva hipocresia mediàtica, es disposen a ajudar una miqueta. I l'alcalde -veu dels qui agonitzen- maleeix el govern federal per haver ofert una merda en comptes d'un ajut en condicions. Bush l'Incompetent s'adreça al lloc del crim i es fa moltes fotos i surt molt per televisió. Golafre enamorat de la càmera i enemic de l'intel·lecte. Abraçat a les presumptes víctimes, mentre altres es desesperen demanant una mica de dignitat. L'Emperador humiliat. El país més poderós de l'orbe mostra una imatge tercermundista. I Bush pensa que poden continuar a l'Iraq i fer front al desastre, però ai las, necessiten petroli ja que les reserves són escasses. I Europa va i els ajuda. Responsables de la Unió, els damnificats volen menjar i beure i tenir un sostre. Però, no és el cap de l'Imperi el que pateix? No en tenen prou, de recursos? Si són fastigosament rics... ells ho podran reconstruir fàcilment. They are the best. Mentrestant, Castro i Chávez manifesten la seva solidaritat. Sí, ells, els xerraires alineats amb l'Eix del Mal. Milers de refugiats en el país de l'opulència. El capitalisme s'enfonsarà víctima de les seves contradiccions, ai, em surt la vena marxiana. Potser el capitalisme no s'enfonsarà, però les seves contradiccions són ben visibles. El somni americà davant el malson dels americans desheretats per un huracà i un govern instal·lat en la inòpia.

dijous, de setembre 01, 2005

Retorn a la bóta





Com ja coneix la nostra audiència, L'ésser i el bloc ha estat de vacances durant el mes d'agost. El dret a fer vacances existeix àdhuc en el món virtual. Com afirma l'expert en tecnologies de la informació Steve Woolgar en una de les seves regles de la virtualitat, "the more virtual the more real". Les vacances existeixen en el món offline com a renúncia durant un temps al negotium a favor de l'otium. La supressió de l'ordre i l'arribada del caos. Els límits es desdibuixen i l'individu entra en un àpeiron plaent, nihilitat primigènia en què les obligacions moren i l'espontaneïtat regna, car no es poden convertir les vacances en una nova rutina: els mateixos amics, la mateixa platja, el mateix apartament... Si és així, els límits s'incorporen i la cotilla del deure moral («has d'anar a la platja», «has de menjar una paella», «has de netejar l'apartament»...) es categoritza imperativament i el rostre de Kant es presenta tot d'una cridant "du sollst, du sollst!". Quin ensurt! Mira que m'agradava l'hedonisme! Per què «l'autòmat del deure» pertorba el meu temps lliure? Quina necessitat tenia jo durant les vacances de postejar com un imbècil quan la resta de la humanitat occidental i benestant (no endebades som els pijos del món) s'allunyava de la llar a la recerca del bell? Per què havia de comunicar els meus pensaments online si els altres fruïen de les delícies de l'espai offline? Vaig decidir que havia de sortir de la meva bóta pudent, despullat, sense la disfressa del filòsof. La veu de l'escocès era eixordadora: "Sigues filòsof, però enmig de la teva filosofia, continua sent un home". I vaig ser un home i vaig sortir i vaig tastar les delícies del plaer real (que no reial). I sense cotilla l'agost passà d'allò més ràpid: "panta rei, panta rei...", crida Heràclit (com estàs, company?) i el setembre comença amb la seva faç de criminal espantaprofessors. No vull iniciar el mateix cicle de sempre. Podríem crear un nou calendari! Un any amb dos mesos d'agost i Nadal el dia 4 d'octubre. I 27 dies de lliure elecció. I tres Setmanes Santes! Demà a la feina. Eliade, podries callar amb la teva ximpleria de l'etern retorn, no? Els pobles -afirma el romanès- repeteixen amb els seus ritus el que va succeir in illo tempore, en l'inici primordial, el primer esclat dels temps històrics. L'1 de setembre repeteix el retorn a l'escola del professor primordial, aquell que nedava en les aigües amniòtiques de l'indeterminat. Iteració de la primera reunió amb el director Adam al costat d'una mestra amb cara de serp.