Oposició, per fi

Els peperos insulten, bavegen, udolen i odien, i se'n van a l'oposició, el que hauria de ser el seu lloc natural.

El govern vol aprovar la LOE el mes de juliol

Cito textualment el BOE (perdó, "El País") d'avui dilluns, en relació amb la notícia de l'aprovació de la Ley Orgánica de Educación (LOE: després de la LOGSE i la LOCE, la següent es dirà LE i la darrera, en ple apocalipsi axiològic, simplement L, per acabar desapareixent en l'anarquia àgrafa) per al proper mes de juliol:

Recorte de asignaturas. La presión de los colectivos que defienden mayor presencia de la filosofía en el bachillerato ha surtido su efecto. El ministerio ha vuelto de (sic) poner Historia de la Filosofía en 2º de bachillerato (materia que se había quitado), así como la Ética en 4º de ESO, que se llamará Educación Ético-cívica. También mantiene la filosofía en 1º de bachillerato, como Filosofía y Ciudadanía.

Significa això que hem aconseguit la nostra fita de salvar la filosofia o és una presa de pèl més? Això de la "Filosofía y Ciudadanía" em sembla un poti-poti digne d'un Peces-Barba qualsevol. Però, de què ens exclamem? Salvarem els mobles? Arribarem a fi de mes? No se'n parli més, que el filòsof també ha de menjar, encara que sigui poquet i dins una bóta pudent.

JOVES I ADICCIONS

Saluts estimats bloggers,

Ja fa dies que hi penso sobre les adiccions brutals que tenim els joves d´avui dia. Miro al voltant i veig petits problemes en potencia. A la feina molts dels joves que hi treballen son adictes a coses tan "heavys" com la cocaína.

Suposo que aquells de vosaltres que treballeu de mestres estareu al corrent de que "la gran majoria" de gent jove "es fot un porret" de tant en quant o no només de tant en quant. Ja no parlem del tabac o de l´alcohol... L´un és el pà de cada día l´altre és el del cap de setmana...

Mica en mica el cannabis, "herba i hash" (també full, xocolata, costo...), s´ha estés d´una manera que els joves ja no l´interpreten com una droga, fer-se un canelu és d´allò més normal. Està molt a l´abast i a un preu competitiu.

Trec el tema perqué llegint el bloc de Creació filosòfica i els espais que l´autora dedica a saber allò que som, m´ha vingut al cap la pregunta de que si, els joves d´avui en dia, SOM ADICTES(¿?). Jo no tinc cap text pero espero que sapigueu entendre el que vull dir a través de les meves paraules.

La distorsió immoral

En el llarg període que ha transcorregut des del darrer post, he tingut molt de temps per a reflexionar sobre la follia que s'ha apoderat del partit que va governar Espanya des del 1996 al 2004, l'inefable Partido Popular, que encara no ha paït els resultats del 14-M i que se sent com si un Guruceta qualsevol li hagués robat el partit. Ara ha entrat en la dinàmica de les manifestacions, oferint suport a tota mena d'iniciatives, fins i tot si són absurdes o simplement immorals. Manifestar-se no és un dret il·limitat: el límit és la defensa de la justícia i dels principis. El relativista adduirà que no hi ha principis morals universals, sinó que tot s'hi val, ja que "tal com se'm presenten les coses, així són per a mi; tal com se't presenten, així són per a tu" (cito de memòria el Teetet, quan Sòcrates parla de Protàgoras). Des de la meva bóta filosòfica, miro el món i veig que alguna regla mínima hem de seguir per a conviure. No podem restar astorats en la pluralitat i acceptar qualsevol protesta pel simple fet que és una protesta. En el cas de la moguda del PP, que és oportunista atesa la proximitat de les eleccions gallegues (a les quals es presenta Fraga, la mòmia ad nauseam), la justícia no és el que preval, sinó el profit en forma de vots. Analitzem una per una les manifestacions a les quals s'han apuntat com a vulgars pancarteros (Aznar dixit de ZP in illo tempore):

1. Cal respectar les víctimes del terrorisme, per la qual cosa no es pot negociar amb els etarres, sinó que cal seguir fins al final la via policial i jurídica. Si no utilitzem el diàleg, el conflicte s'encistarà. No parlar és tapar la boca al futur, és romandre en el passat de les pistoles, siguin dels uns o dels altres. Zapatero almenys ha tingut el coratge de plantejar que la via política és l'única viable per resoldre algun dia el conflicte de manera definitiva. Els peperos no dialoguen: insulten i bavegen.
   
2. Cal preservar la unitat de l'arxiu, per tant no és lícit retornar els documents als legítims propietaris. Sóc un lladre, he robat tot el que he volgut des de la meva condició de corrupte, però no és moral que ho hagi de retornar, ja que atemptaria contra la meva unitat. El lladre-únic i la seva propietat (Stirner actualitzat): em dedico a robar, ergo sum. Puc conservar el que he robat, ja que el meu dret de conquesta em legitima per fer-ho. Els peperos amenacen de mort amb taüts i frases de la vella guàrdia perquè un poble vol recuperar el que és seu. Insulten, bavegen i udolen com llops afamats.
   
3. El matrimoni entre homosexuals és la dissolució de la família i la decadència d'Occident, per consegüent, no es pot permetre que una parella del mateix sexe vulgui conviure en igualtat de condicions amb els matrimonis convencionals, per tant, no es pot permetre que tots els ciutadans i les ciutadanes tinguin els mateixos drets: ens aboquem a l'esperit preil·lustrat. La família és, per als peperos que insulten, bavegen i udolen, una unitat inextricable en el seu nucli home-dona-fills: tant se val que l'home maltracti la dona o que la convivència es faci impossible per incompatibilitats psicològiques. Roman el nucli, roman l'indissoluble. Els gais i les lesbianes no poden pretendre formar una família, puix que són afamiliars per naturalesa. Els peperos insulten, bavegen, udolen i odien: no saben fer res més. I surten per televisió afirmant que no estan contra els homosexuals. Estan contra el pensament.
   

El malson de l'oposició produeix monstres.