![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYgNWg5jL9dLfxs5wti_-WiggQPmk2cokWTnHOIxmLnk57vDtskZxtb5A4xGWRvTI40n1Pm8QD2YXNw0yc8IjmpZ2l47CfMFbE6lvGh0HbTWXf3cedtXFQLpoJK4wzp-WIRG22DA/s400/oblidar-nos.jpg)
Oblidar-nos. El nostre únic destí. No necessitar mai més Diazepams, Trankimazids, Seroxats ni Lexatins. Oblidar-nos. No patir un altre cop un ai al cor, ni haber d’afussellar a les papallones que m’omplen la panxa quan et veig. El nostre únic destí. Aixecar-me per a viure el meu dia i no pensar únicament en que estaràs fent tu. Oblidar-nos. Que qui s’ofegui en els teus ulls sigui un altre. El nostre únic destí. Que em trobi bussejant en unes altres mirades. Oblidar-nos. Que deixi d’agobiar-me el silenci que segueix a aquest què.
Oblidar-nos per fí. El nostre únic destí.