OTRO AMOR

Ahir plovia com un març que, mica en mica, s'oblida. Serà la mateixa pluja la que avui mulla unes altres cares? Seran els mateixos petons? Quina nit, o quina pluja, em portarà a mi un nou amor...?

Otro amor

La pesadilla del perderte me halló al encontrarte.

Con tu claridad trajiste un algo oscuro, la sombra de la desdicha

martilleando en mi supuesta felicidad,

la neblina del rencor, el regocijo del dolor ajeno

cuando uno se sabe con el poder en las manos,

porque me tienes a tu merced, enmarañado en tus deseos.

Me tambaleo y rijo al compás de tu voz y tus latidos,

me despeño y fallezco en tus dudas.

No me reconozco en paz ni en soledad,

solo en el bravío cabalgar a tu lado encuentro un yo con sentido.

Tal vez a tu marcha me vuelva humo,

a lo mejor ni siquiera muero,

simplemente iré desapareciendo a los ojos del mundo,

aunque puede ser que vuelto aire me inhalen otros besos,

me absorba otro amor,

¿otro amor?,

otro amor.

"Ruidografías", Kutxi Romero Lorente

ESTAR

Sí que vull estar. De fet sóc aquí cada dia. Pot ser siguis tu la que no em veus. Poder aquesta lúgubre caverna plena de Ballantine’s i Diazepam no sigui el que tu busques, o a on esperes trobar-me.

Ad-líbitum. Un dia tot tornarà a ser com abans.

OFEGAR EL SILENCI

Un cop et vaig dir que escoltaria als Marea més antics i també que Oblidarem amb el temps tot el que ens estimàvem i com s'aturava el temps en les nostres besades i abrasades infinites i llavors tot tornarà a ser com sempre..., no sé si perquè no puc escapar de la música, o perquè m’estic tornan boig i estic començant a deixar de ser racional però, no només els escolto sinó que a sobre els hi faig cas.

I ara estic així apagant les burilles en tots els records mentres als gots es queda aigualit un Ballantine’s preparat per ofegar el silenci que no puc foragitar de la meva vida. El silenci m’acompanya al cotxe, a la feina, a casa. El silenci em desperta a mitja nit i m’obliga a conversar durant hores. El silenci sempre em diu el mateix i jo, idiota, el passejo amunt i avall i me l’enduc als bars i a les discoteques i ell, maleït, mai cau ebri i calla. A vegades, a aquest silenci l’acompanya una pesada buidor. La buidor dels espais i un nosequé que fa que només senti coses que ja fa temps que han passat. A la buidor no l’odio tant. Les coses buides sempre es poden tornar a omplir, com els gots de Ballantine’s en els que ofegar el silenci….