dilluns, d’abril 03, 2006

INSOMNI


Apa. Ja torno a ser aquí. Com ahir, com cada nit. Estirat entre aquests llençols tan coneguts. La veritat és que avui estic còmode. Estic més còmode que no pas ahir. De totes maneres no puc evitar que els pensaments que tinc des de fa uns dies m’assaltin. Sempre ho fan aquí, al mateix lloc. Venen i PAM! M’envolten com uns bandolers i em desvetllen, em desproveeixen de la son que tinc, cúmul silenciós de cansament, no hi ha treva? Deu ser que no. M’agradaria poder fugir del pensament constant però, ja ho va dir el Mestre, no? “Tal vez se ocultará uno de la luz sensible, pero de la inteligible no se puede. ¿Cómo podria alguien ocultarse de lo que no se pone?” No puc ni tancar els ulls. És com si algú m´aguantés els parpells. Penso. Em sembla que no sóc a l’únic a qui li passa. Començo a agobiar-me, aviat arribarà el nou dia i és necessari descansar. Començo a estar incòmode. Tinc calor, suo, em molesta tanta roba al llit. Envio, d’una puntada, tots els llençols cap a baix. Tinc el cos suat i ara tinc fred. Em torno a tapar i encara suo més, dono mitja volta per canviar de postura. Necessito sortir el més aviat possible d’aquella zona del llit que he deixat suada. Em poso de boca terrosa i espero. Silenci nocturn, sepulcral. Penso en el silenci i de sobte l’antiga nevera arranca a fer soroll... A la nit tothom fa coses útils: uns dormen, la nevera conserva els aliments que prendrem, altres fan feina. La meva àvia diu que al llit sempre hi ha feina... Jo tinc feina, molta feina per dormir. Amb esforços tanco els ulls. JA ESTÀ BÉ! En algun moment em quedaré dormit. Espero. El moment no arriba. Em rendeixo. M’aixeco i vaig al lavabo. Provo a pixar i ni una gota. Car! No vull pixar, vull dormir... em rento la cara i em mullo el clatell, em tiro colònia fresca i torno al llit. Em tapo i espero. Mica en mica m’arriba, tard, el son.

2 comentaris:

gripo ha dit...

Em sembla que a quasi tothom li passa això (jo inclòs). La solució és mirar d'arrivar el màxim cansat possible al llit, perquè la ment també es cansi, i així no ataqui amb pensaments, o com a mínim és la que jo he trobat i que normalment em funciona...

Anònim ha dit...

de vegades, la masturbació pot ser un magnífic somnífer...