Pregunta 6: Considera que la independència de Catalunya és una utopia, almenys a curt termini?
Pregunta 7: Com a conclusió del treball vull parlar d’internet i els blocs com a exemples actuals d’utopies fetes realitat. Estaria d’acord amb el fet que crear-se un espai i publicar-ne continguts propis a la xarxa pot ésser una manera de fer realitat una utopia, és a dir, fer un espai que considerem perfecte?
Pregunta 8: Si entenem internet com una utopia feta realitat, els seus aspectes negatius són conseqüències d’una utopia negativa o són el preu a pagar per la llibertat d'informació?
Heràclit: Ara ve la de la independència.
Diògenes: Tema pelut. Jo crec que actualment és una utopia, ja que no es donen les condicions per a un alliberament del jou d'Espanya.
Heràclit: Jo crec que és una utopia.
Diògenes: Vistos els canvis de fronteres històrics res no és impossible. Una altra cosa és si resultaria convenient.
Heràclit: Germinal, pel·lícula basada en una novel·la de Zola, va sobre els inicis del sindicalisme francès (amb Gerard Depardieu, molt bona), sí, hi ha un anarquista que diu una frase: "La tierra lavada por la sangre, purificada por el fuego...". És una aberració. L´alliberament d´una terra, tal i com ho veig... implica vessament de sang.
Diògenes: No necessàriament.
Heràclit: Això és un tema que, per sort, aquí hem superat.
Diògenes: Mira els casos de Txèquia i Eslovàquia, l’any 1993, i els referèndums al Quebec per exercir el dret a l'autodeterminació.
Heràclit: Un país com Espanya no acceptarà mai perdre Catalunya. no s´ho pot permetre. I si nosaltres fóssim independents... benvolgut govern de dretes, company...
Diògenes: Catalunya és de dretes?
Heràclit: No.
Diògenes: No ho crec. La independència no li interessa, a la dreta.
Heràclit: Però la independència del país s´hauria de reforçar amb una política globalitzada, neoliberalisme pur i dur que només s´hi mantindria dempeus la dreta. Dic si fóssim independents.
Diògenes: La independència només seria possible amb una política comercial forta amb Europa. Això no és neoliberalisme. Això és pragmatisme.
Heràclit: Com el d´Andorra?
Diògenes: No, ja no vendríem a Espanya, sinó a Europa. Si fóssim independents els espanyols no ens comprarien.
Heràclit: Ens boicotejarien? No vindrien de vacances?
Diògenes: Hi hauria un cert boicot. No sé quant de temps duraria. Ei, ens estem anant de tema.
Heràclit: Sí
Diògenes: Ergo la independència és una utopia, OK?
Heràclit: Tornem i concloem?
Diògenes: OK.
Heràclit: Almenys temporalment.
Diògenes: Sí, una utopia com a somni col·lectiu d'una identitat més plena.
Heràclit: OK.
Diògenes: Somni sobretot dels joves.
Heràclit: Els joves?
Diògenes: Actualment la flama la mantenen encesa els joves, ja que la gent gran és pragmàtica, per sort o per desgràcia. Mira els blocs...
Heràclit: Qui manté un espanyolisme ferm i dur?
Diògenes: Les classes benestants, els qui no volen perdre els guanys de la relació amb Espanya.
Heràclit: Li accepto. Passem a la 7.
Diògenes: OK.
Heràclit: Vostè obre.
Diògenes: Els blocs com a espai d'autopublicació en web, on no hi ha editors ni intermediaris. Amb els blocs podem publicar el que vulguem de forma lliure i sense mitjancers i amb comentaris, i sense haver de mostrar la nostra identitat real. És un altre jo que surt de l'armari, blogològicament parlant, és clar.
Heràclit: La companya Tals parla de compliment d´utopies a partir dels blocs. Jo hi estic d´acord, però ja t´ho dèiem amiga... la utopia no es compleix mai al 100%. La finalitat dels blocs és rebre comentaris. Si no escrius coses que els facin venir no ets un "blocaire". Si vols ser-ho t´has de trair. No publiques el que vols sinó el que la gent vol llegir, ergo l´espai no és perfecte.
Diògenes: El bloc és un espai d'autocomplaença on el bloguer es mostra amb el seu ego inflat perquè els altres el venerin. Com diu Gil en el seu treball, el bloguer és un aristòcrata virtual.
Heràclit: TdQ no era un paper?
Diògenes: Un rol?
Heràclit: Un rol!
Diògenes: Sí.
Heràclit: Sap que hi ha molts jocs de rol en els quals tot és una composició que es pot tirar enrere i tornar a repetir? Vull dir, moc i em maten.
Diògenes: Ja
Heràclit: Doncs no em moc. Succeeix això amb els blocs? Si és així hi ha un espai perfecte, per exemple, l’eliminació de comentaris.
Diògenes: Eliminar comentaris és aïllar-te virtualment.
Heràclit: És autocomplaença.
Diògenes: No voler oferir participació als usuaris.
Heràclit: Esborro, oblido, en gaudeixo...
Diògenes: Trencar la interacció.
Heràclit: ...i inflo el meu ego.
Diògenes: Hom pot escriure lliurement així també.
Heràclit: Ningú no diu que està malament. ÉS PERFECTE!
Diògenes: Però no rep feedback.
Heràclit: El feedback és una merda! A mi fins i tot em corregeixen les faltes.
Diògenes: Perfecció és intel·ligència col·lectiva (Pierre Lévy). Pensament cooperatiu. Això és pensament cooperatiu. Tu no penses sol i jo tampoc. Hem parit un "nosaltres"!!
Heràclit: Siguem pragmàtics que ara començo a perdre´m.
Diògenes: El xat no té fronteres.
Heràclit: L’ésser i el bloc satisfà el seu ego?
Diògenes: No totalment.
Heràclit: Interpreto que no és un espai perfecte?
Diògenes: Seria feliç actualitzant diàriament i amb 40 comentaris, però no donaria l'abast. És un espai humà, massa humà.
Heràclit: Quan el va imaginar, el va imaginar així?
Diògenes: Imaginar el bloc?
Heràclit: El nostre bloc.
Diògenes: Vaig pensar-lo millor, més viu i dinàmic, més literari, amb audiència.
Heràclit: Cal satisfer el somni.
Diògenes: Quan creem un producte virtual el pensem abans.
Heràclit: Tot el que creem ho pensem abans.
Diògenes: I el plasmem només parcialment. En el bloc hi ha promeses, hi ha anticipacions sobre el que pot ser la llibertat d'opinió globalitzada. El bloc és un espai tecnoutòpic.
Heràclit: La conclusió perfecta, Diògenes.
Diògenes: Passem a la següent (la 8)?
Heràclit: Aquesta és fotuda. Jo crec que cal matisar-la.
Diògenes: No m'agrada com està formulada. Barreja coses.
Heràclit: "Utopia negativa"? Això no ho entenc.
Diògenes: Distopia, 1984, el Big Brother.
Heràclit: Orwell?
Diògenes: OK. Gran llibre i gran escriptor. Jo no crec que internet sigui una distopia.
Heràclit: Què és una distopia?
Diògenes: Una utopia negativa, una antiutopia: la societat perfecta es converteix en la societat més perversa. Els aspectes negatius d'internet són fonamentalment la divisòria digital: molta gent no hi pot accedir perquè ni tan sols no pot menjar.
Heràclit: Correcte.
Diògenes: I els controls que es volen impulsar des de l'administració Bush... o que ja s'han imposat des de les lleis pernicioses que controlen les informacions que circulen per la xarxa per si s'amaga alguna consigna terrorista.
Heràclit: OK. Internet és una elit.
Diògenes: Sí, mascle 25-35 anys classe mitjana-alta amb estudis.
Heràclit: Les conseqüències negatives son conseqüències del graó on se situa.
Diògenes: Cal obrir la xarxa a tothom: el programari lliure pot ser un instrument de llibertat.
Heràclit: Per poder pensar cal menjar.
Diògenes: Sí, primer menjar i després xatejar.
Heràclit: Un nom: iki-komori. Sap el que és?
Diògenes: ??
Heràclit: Jove. Japonès. S´apropia d´una estança de casa seva (dels seus pares) i no en surt mai.
Diògenes: Sí, ho coneixia. Tancament absolut.
Heràclit: L´única relació amb el mon exterior és internet (PSP, tecnologia, mòbils...).
Diògenes: L'home més comunicat arriba a l'aïllament total.
Heràclit: L´espai més perfecte. L´home que ha arribat al sol?
Diògenes: La tecnologia ens pot fer lliures si aprenem que és un apèndix de l'humà i no la seva essència.
Heràclit: Entén l´iki-komori? És Neo de Matrix abans de prendre la píndola vermella.
Diògenes: OK.
Heràclit: Viu una realitat tan virtual! Interpretació d´informació a mesura.
Diògenes: La caverna ha tornat.
Heràclit: A la meva mesura. La caverna s´ha regirat en si mateixa. El presoner fa ombres xineses amb les seves mans per explicar el tot del món. JO SÓC DÉU.
Diògenes: Sóc la utopia del perfecte autista. Humà en la seva pròpia ombra.
Heràclit: Això no passa a l’África.
Diògenes: No, és obvi.
Heràclit: Les conseqüències negatives d´internet són conseqüències de la seva elit.
Diògenes: El lleure les genera. Elitistes amb temps lliure creen els artefactes que poblen la xarxa i cauen víctimes de les seves andròmines. Hauríem d'anar plegant...
Heràclit: Aquesta està conclosa.
Diògenes: OK.
