Reformes educatives (2)

L'altre dia vam estar comentant les atrocitats pedagògiques que el govern actual vol perpetrar en l'ensenyament secundari. Avui ens centrem en la reforma de les titulacions universitàries que s'està definint en el Consell de Coordinació Universitària. En primer lloc, la lletjor que suposa veure com es redueixen dràsticament les titulacions relacionades amb les Humanitats, malgrat les justificacions de reorganització dels estudis que addueixen des del Consell. L'altra, la més patètica, la que demostra la nul·la sensibilitat amb la tradició humanista occidental, és la voluntat de suprimir la titulació d'Humanitats, que és un reflex de la transdisciplinarietat indispensable per entendre el món actual. En aquesta llicenciatura hom pot estudiar història, llengua, literatura, filosofia, art i la resta de sabers humanístics, un enriquiment que el qui escriu aquestes línies ha pogut experimentar en la seva formació. La voluntat és aplicar la raó instrumental amb tota la seva cruesa i bandejar la raó crítica, l'única que ens pot fer revoltar davant la injustícia. Utilitzo, ergo sóc, davant el cogito cartesià. Els socialistes, amb els quals coincideixo en molts aspectes -entre ells, les reformes "ètiques" que estan duent a terme darrerament- no l'encerten quan intenten ordenar l'educació, potser perquè algun d'ells va quedar frustrat quan algun humanista li va passar la mà per la cara en algun tema transcendent. Colla de tecnòcrates estèrils per al pensament. I no em quedo aquí, perquè també volen desnaturalitzar la Filologia catalana, incloent-la en un poti-poti anomenat Llengües i literatures modernes, de la qual només quedaria exempta la llengua i literatura castellana, amb titulació pròpia. El "cristiano" es podria estudiar autònomament, però no aquesta parla de minories anomenada català. Conseller Solà, marxem d'aquestes reunions i organitzem els estudis universitaris com ens plagui, que per això som una nació!