...i el bloc

Parafrasejant un dels referents de la societat de la informació, Manuel Castells, "el bloc és el teixit de les nostres vides". Ens hi adrecem quan volem revitalitzar el nostre ego esmorteït, quan volem provar figures retòriques diverses, quan el nostre fons adolescent es reviscola i reviu fantasies pretèrites. El bloc és el nostre senyal d'identitat virtual, la ipseïtat angèlica que vola entre els bits i s'arrecera en un node. Sóc perquè postejo, perquè em vull manifestar com a Diògenes i enregistrar els meus pensaments que flueixen com un riu elèctric. Post que és testimoni de la meva fragmentarietat, de la meva mefistofèlica tendència a la interrupció, a desaparèixer tot d'una en el marasme del temps. Post que exorcitza la meva timidesa malaltissa i la col·loca dellà la singularitat dels mots. Espero amatent el resultat de la meva nàusea autopublicada. L'editor sóc jo. No necessito cap intermediari. La jactància esdevé cataping i efecte multiplicador. La blogosfera engoleix els seus fills a còpia d'actualitzacions, de mediocres suspensions del silenci, de pauses sorolloses filtrades per un Google qualsevol. El bloc fa miques la meva consciència i assassina amb bocins de no-res l'estabilitat noètica.