El món és representació. Les coses són ombres fugisseres que es mostren com entitats reals. Darrere s'hi amaga la il·latència, la rebotiga de l'existent. Somort, imagino recurrències i universals on només s'alça l'estupidesa. Enregistro en la ment les imatges que m'ofereix la percepció de l'entorn, però sóc massa feble per copsar-hi la vivesa. Presoner de mancances, resto en la inacció perquè res no és com la meva voluntat desitja. L'odi i el patiment poden amb mi, em sotmeten al seu judici sumaríssim i anorreen les esperances que un dia il·luminaren la meva infantesa. Un pèndol entre el dolor i el tedi. El bloc és el contacte entre el meu jo i l'espai dels àngels, tèrbol escenari on els actors es dilueixen en bits indiferents. El gran teatre del món: la blogosfera, on els enllaços creen xarxes cooperatives d'il·luminats que prediquen amb el dogma de la lliure circulació d'idees i de la tolerància activa. Xacra d'abjecció neohegeliana enmig de la porqueria ciberespacial.
Arthur Schopenhauer (en la seva nova vinguda al món l'any 2005 per obra del cínic Diògenes)
Arthur Schopenhauer (en la seva nova vinguda al món l'any 2005 per obra del cínic Diògenes)
1 comentari:
Impresionant company "quiónic". Això es escriure i no pas la "verborrea" que surt per la televisió.
Saluts company!
"Allà hi son les portes del dia i de la nit, i al voltant d´elles un dintell i una portalada de pedra. Elles mateixes, estan cubertas amb grans fulles, de les quals Diké, la de penes abundants, gurda les claus d´altres usos; parlant-li AMB DOLCES PARAULES, les doncelles la varen persudir sàbiament per a que treiés aviat el baldó assegurat"
Parmènides d´Elea.
Publica un comentari a l'entrada