L'ésser...

L'ésser. Un dels mots més enigmàtics de la història del pensament. Es mostra amb tota la seva claredat en els actes més foscos de l'existència, però s'esmuny en el moment de sotmetre'l a la nostra actitud interrogant. Què és l'ésser? L'ésser és... i es palesa en l'esfera parmenídia, les Idees platòniques, la Forma aristotèlica, el Déu agustinià, el cogito cartesià, la substància única de Spinoza, la mònada de Leibniz, l'Esperit hegelià... i batega en les obres artístiques com a sentit ignot. L'ésser o el paradigma de l'immutable, si no el convertim en procés (Hegel) o el definim per la seva temporalitat (l'ésser-hi -Da-sein- de Heidegger). L'ésser o la còpula, la interpenetració entre subjecte i predicat, el vincle sexual entre substància i accident. L'ésser o la presència en els racons de la materialitat: l'estranya acomodació entre fenomen i essència. "La taula és" com a simbiosi que aplega les categories i el que ens ve donat en la intuïció, com recordaria el vell Kant. "Jo sóc": inherència i subsistència de la subjectivitat amb la seva autoposició fichteana, que alena la contraposició amb el no-jo per mitjà de l'obertura cognoscitiva. Ésser nu i ambigu. Unitat esfereïdora de la pluralitat indefinida. Matusser invent de la metafísica humana a la recerca del ver. Esguard més enllà del riu que flueix sense pausa. Anormal desig de romandre des del món de les aparences. Ésser impetuós que il·lumines el somni de la grandesa i lleves l'obscuritat de la caverna.