El consol de la filosofia

El filòsof romà Anicius Manlius Torquatus Severinus Boetius (Boeci per als amics) va viure a finals del segle V i primera meitat del VI. La seva obra més coneguda és La consolació de la filosofia (De consolatione philosophiae), en la qual la Filosofia se li presenta amb un aspecte venerable i dialoga amb ell, oferint-li el consol d'una alma mater (mare nodridora). Repassa la seva pròpia història i en alguns fragments mostra la seva condició eterna, sempre lluitant contra els mateixos i resistint davant les seves agressions injustificades. Us recordo alguns fragments del llibre, que mostren una actualitat esfereïdora (perdoneu però només tinc a l'abast la traducció castellana):

"No tienes que admirarte al ver que en el océano de la vida sintamos las sacudidas de furiosas tempestades, ya que nuestro gran destino es no agradar a los peores."

"Aun cuando los tales sean legión, merecen, sin embargo, nuestro desprecio, pues, acéfalos, sin guía que los dirija son arrastrados por el error de sus locuras, que los hacen divagar desordenadamente y sin rumbo."

"Si un día pretendieran entablar combate, y envalentonados se lanzaran contra nosotros, entonces nuestra guía, la razón, replegará sus tropas a las fortalezas, y al enemigo no le quedará sino un despreciable botín que apresar."

"A nosotros, defendidos de los ataques de la horda furiosa por trincheras infranqueables para el vulgo insensato, nos inspirará risa y desprecio verlo a nuestros pies, disputándose encarnizadamente cosas sin valor."

Podríem comentar entre tots aquests textos en clau de LOE i de supressió de les humanitats.

(Post extret del llibre Biblioteca bloguística de Diògenes de Sínope en la seva nova vinguda al món l'any 2404 després de Sòcrates)