UNA TROBADA INESPERADA

Salut bloggers:

Avui el rostre d´Heràclit l´obscur s´ha omplert de llum. Eren quasi les cinc de la tarda, jo acabava de començar a treballar. Hi havia gent a la feina, companys, clients i caps. De sobte t´he vist de perfil. M´ha semblat que eres tu, però en el fons, sabia que no podia ser.

Suposo que la il·lusió i l´esperança de que fossis m´ha fet cridar el teu nom, com si estigués sol, com si no hi hagués ningú més, com si un crit no estigués fora de lloc he dit el teu nom: Joan!

Feia un munt de temps que no et veia, em sembla que l´últim cop va ser a Vallgorguina. No sé, recordo moltes coses de tu. Sobretot tot recordo la teva veu, lenta i greu, forjada a cop de cigarreta. Calmada, com si tinguessis a un nen entre els braços i no el volguessis despertar... Tu sempre has estat envoltat de nens...

Hem estat parlant de tot i m´ has dit que ja no hi ets aquí, que t´han traslladat. T´han enviat lluny, castigat. Això és el que passa per donar guerra. Tu ja ho saps. A la gran mare església a la que tu pertanys suposo que no li agrada que facis la teva revolució. Mira Joan, no t´ho nego: A mi l´església em cau gorda, jo no crec en un altíssim meravellós, jo crec en les persones i en tu hi crec, de debò. Crec que el que tu fas té sentit. Hi ha moltes revolucions, la nostra, la de l´ésser i el bloc, és través del pensament, suposo que la teva és l´apropar-se als menys afavorits i que ho vols fer des de l´esperit. Tant és com la vulguis fer, l´important és fer-la, entregar-se, no defallir. Tu ets, sobretot, una persona conseqüent. Ja m´ho vas dir a Montserrat.

Joder Joan! m´ha fet molta ilusió veure´t de debò. Hem compartit moltes coses, molt petites però autentiques, recordo sobretot dos coses: la xerrada sobre filosofia a l´aula de l´escola, a les colònies i el viatge que vàrem compartir en furgoneta mentre fumava un Amsterdamer i te l´omplia de fum...

Ànims Joan, a tot arreu hi ha coses per fer! Et recordaré sempre,

Cuidat moltíssim!