dimecres, de novembre 02, 2005

UNA TROBADA INESPERADA

Salut bloggers:

Avui el rostre d´Heràclit l´obscur s´ha omplert de llum. Eren quasi les cinc de la tarda, jo acabava de començar a treballar. Hi havia gent a la feina, companys, clients i caps. De sobte t´he vist de perfil. M´ha semblat que eres tu, però en el fons, sabia que no podia ser.

Suposo que la il·lusió i l´esperança de que fossis m´ha fet cridar el teu nom, com si estigués sol, com si no hi hagués ningú més, com si un crit no estigués fora de lloc he dit el teu nom: Joan!

Feia un munt de temps que no et veia, em sembla que l´últim cop va ser a Vallgorguina. No sé, recordo moltes coses de tu. Sobretot tot recordo la teva veu, lenta i greu, forjada a cop de cigarreta. Calmada, com si tinguessis a un nen entre els braços i no el volguessis despertar... Tu sempre has estat envoltat de nens...

Hem estat parlant de tot i m´ has dit que ja no hi ets aquí, que t´han traslladat. T´han enviat lluny, castigat. Això és el que passa per donar guerra. Tu ja ho saps. A la gran mare església a la que tu pertanys suposo que no li agrada que facis la teva revolució. Mira Joan, no t´ho nego: A mi l´església em cau gorda, jo no crec en un altíssim meravellós, jo crec en les persones i en tu hi crec, de debò. Crec que el que tu fas té sentit. Hi ha moltes revolucions, la nostra, la de l´ésser i el bloc, és través del pensament, suposo que la teva és l´apropar-se als menys afavorits i que ho vols fer des de l´esperit. Tant és com la vulguis fer, l´important és fer-la, entregar-se, no defallir. Tu ets, sobretot, una persona conseqüent. Ja m´ho vas dir a Montserrat.

Joder Joan! m´ha fet molta ilusió veure´t de debò. Hem compartit moltes coses, molt petites però autentiques, recordo sobretot dos coses: la xerrada sobre filosofia a l´aula de l´escola, a les colònies i el viatge que vàrem compartir en furgoneta mentre fumava un Amsterdamer i te l´omplia de fum...

Ànims Joan, a tot arreu hi ha coses per fer! Et recordaré sempre,

Cuidat moltíssim!

4 comentaris:

Diògenes ha dit...

Li envio a en Joan una abraçada des de la blogosfera. Sempre que escoltava el seu discurs, profundament filosòfic per bé que personalista, sentia la veu d'una persona sensible, d'un humanista ple al costat del seu Déu.

Crom el nòrdic ha dit...

Bona la vostra web, com us dic sempre. Una cosa. Heràclit "el fosc", tot i ser l'accepció comuna, en grec es diu "ho skoteinos", i aquesta frase més que "fosc" vol dir "tenebrós".

No pensaríeu, potser, anomenar-lo "Heràclit el tenebrós"?

Roberto Iza Valdes ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Diògenes ha dit...

Hola, Crom:

Normalment Heràclit és anomenat "l'Obscur", seguint el mot "skoteinós". Apareixen referències a Estrabó i Ciceró, que l'anomena "obscurus".