divendres, de juliol 22, 2005

El desig


Des del meu retir cibernètic, on els impulsos elèctrics s'abraonen tot conquerint els territoris nodals, penso en el desig. Obertura intencional envers l'inefable. Mirada als ulls de l'ignot. Fugida de si percaçant la besada de l'aire. Desig com a retorn a les aigües primordials de l'Indeterminat. Desig que em revolta i m'arreplega i em subverteix. Guspira de sensualitat somorta en la lluita incessant per vulnerar el silenci. Plaer inassolit. Cursa d'obstacles a la recerca del ver, el bell i el just. Idees que s'esmunyen en el Leteu. Fa fred en el món intel·ligible. Només platònics i neoplatònics contemplen la forma pura que es lliura a les seves ments malaltisses. Negadors de la vida i del plaer, desitgen la tautologia. No hi ha res més absurd que estimar una tautologia. L'ésser és i les sensacions són falses, criden els eleates amb halitosi. Què és l'ésser? Aristòtil s'interroga encuriosit, ignorant de la manipulació escolàstica. Desig de totalitat, d'atènyer el que no és relatiu, la veritat ben rodona que la meva sospita discuteix. No. Les totalitats no existeixen. El fragment és un bocí d'ens que guarda el sentit en forma d'entrades bloguístiques. Ens hem tornat postmoderns. Lyotard xiuxiueja a cau d'orella que han mort els grans relats. Sempre ens restaran les petites històries incommensurables que curullen els blocs. Desig de romandre en els arxius històrics. Arqueòlegs telemàtics estudiaran la genealogia del desig. Desig de desitjar ser un jo irreductible més que un "hom" amant de la teleporqueria. Odio els ignorants que neden en la facticitat llorda. Desitjo ser un blogger enamorat del desig.

8 comentaris:

Toni Ros ha dit...

L'únic que vol el desig és SATISFACCIÓ IMMEDIATA. El blogger l'aconseguix ràpidament en veure publicat el seu post... Pur onanisme grafomaniàtic. Narcisisme exhibicionista. El desig es mostra a tothom. Els lectors són voyeurs. Els comentaristes fel·ladors... L'onanista-blogger ejacula posts. Vol i pot. Aquest és el seu poder. necessita ser vist, ser llegit, ser visitat, ser comentat... El seu desig mai no s'acaba de satisfer del tot perquè cada dia ho vol fer millor, superar-se, persistir, SER...........
¿SER què o qui? SER ELS SEUS ARXIUS. L'ÉSSER se'l va inventar el desgraciat de Parmènides i el va confirmar el filldeputa de Plató. Heràclit tenia raó, però aquests dos cabrons ho van fotre tot enlaire. RES NO ÉS. Nietzsche, com Heràclit, com va veure molt clar. L'ÉSSER és una FICCIÓ NEFASTA. La vida és riu, efímera temporalitat heideggeriana, màscara.... RES NO ÉS. Les idees platòniques són una entelèquia, un flatus vocis. RES NO ÉS PERQUÈ RES NO ROMAN, ni tan sols romandran els arxius digitals del teu blog en el qual passes les hores i t'hi escarrasses... Desanganya't: NO ETS NI SERÀS, només ESTÀS I VAS...

Diògenes ha dit...

Realment ens satisfem en les nostres orgies bloguístiques?

Anònim ha dit...

El TdQ escriu per pur narcisime, altres perquè volen comunicar idees, fer reflexionar o perquè estan sols.

Toni Ros ha dit...

Anònim, estàs molt equivocat! [TdQ] no escriu per pur narcisisme, sinó perquè NO POT deixar d'escriure, perquè cada post nou que fa posa frenètics els seus enemics... El blog és un joc, essencialent un passatemps lúdic per a exercitar
el nostre vessant més creatiu. Diguem que és l'antítesi de veure la TV. Literàriament, el blog és un exercici diari per agafar ofici. Però no busqueu metafísiques on no n'hi ha.

Ramon Bassas ha dit...

Hola, Diògenes. Ja t'havia visitat alguna vegada, però prenc la invitació per deixar un comentari de felicitació. Estic molt d'acord amb les frases finals del darrer comentari: "Literàriament, el blog és un exercici diari per agafar ofici. Però no busqueu metafísiques on no n'hi ha".
Bé, feliç exercici, doncs.

Anònim ha dit...

Les metafísiques no són només una excusa per excitar-se menys. I la religió és un plaer. Resar, contemplar, apendre... és un plaer per a alguns (per a mi, no).

I en quan a l'ésser, això que l'ésser no existeix és una frase excitant però no me n'has donat cap prova. Tu no m'estàs donant proves de la inexistència de l'ésser: només, dissimuladament, em proves d'excitar per a fer de mi un llibertí.

Oh, ignorants, cors! Que potser l'Esperit absolut necessita de vosaltres per a fer girar totes les coses? Sou una piltrafeta ignorant i negueu l'éssers per a sentir-vos assassins de l'ésser, quan un individuu sou i un individuu us morireu.

I tindreu les essències de la bellesa, de la defecació i de la divinitat per molt que us mireu al mirall. Perquè l'essència, un cop moriu, com un cuc infectador d'una raça de milers de cucs metafísics, surt de vosaltres i va a un altre infectador.

(Ei! M'ha sortit bastant bé, eh? No us interessaria contractar-me? No us vindria bé un pro-metafísic en el vostre blog? (msn: webmestre@lastoa.com).

Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.