Tot llegint el post del meu company Diògenes sobre el transhumanisme (moviment que jo desconeixia) vaig començar a reflexionar en el progrés que canvia la nostra vida de forma imparable. He recordat una cançó del mític grup Esquirols, suposo que molts de vosaltres els coneixereu.
L'ANY 2017 (Esquirols)
Ll/M: Joan Crosas
El dia 12 de febrer
de l'any 2017
totes les veus de la ciutat
no parlen de res més,
conten d'un cas que ha passat
a la maternitat,
n'ha nascut un minyó,
si és que se'n pot dir minyó.
Els uns diuen que no té nas
i que li falten peus,
d'altres que és un marcià
caigut de dalt del cel,
tothom hi fa el seu safareig,
falta informació
i els partits polítics
fan una manifestació.
Cansat de tantes queixes
l'ajuntament pren part,
convoquen els diaris
i es donen detalls necessaris
per a calmar l'opinió.
Resulta que és un xicotet
de mida natural,
cames i peus no n'hi veureu
són rodes de trial,
per mans claus angleses,
per boca un embut
i dins les orelles
ràdio-cassettes li han nascut.
I doncs qui ha estat la mare,
o el pare del nadó?
el metge va i contesta:
De pares desconeguts,
fill de la civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada