dimarts, de juliol 26, 2005

ARA



Ara, que no et veig, et miro i t´acarono, jugo amb el teu cabell entre els meus dits i sento com la brisa de la platja ens humiteja la roba un altre cop.

Ara, quan dormo, desperto de veritat i palpo la realitat d´estar cada minut al teu costat.

Ara, que estic sol, t´abraço i t´estrenyo dintre dels meus braços, ben fort, perquè no marxis mai.

Ara, que ja he sopat, em moro de fam de tu.

Ara, que tinc calor, em recorre la fredor de les teves ungles a la meva esquena.

Avui, que és un dia com un altre, et dedico el post que ànsies.


A tu, que tu mereixes tot, només et puc donar les gràcies...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per mi, tots els dies són especials al teu costat, ja ho saps floreta jijiji...Gràcies per donar-me el més maco del món, que ets tu! Un petonet molt fort per al més cuco del món!!

Anònim ha dit...

No tinguis el que més desitgis, estima allò que tens..Estimes el que tens?

Diògenes ha dit...

Heràclit deixa de ser l'Obscur per convertir-se en model de tendresa.

Anònim ha dit...

Interessant article sobre un erotisme moderat... Seguiu aixís.

Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.