M’ agrada el poble pel seu silenci, per la terra seca que et fa pensar, per la cara vermellosa de la gent que es fa gran allà, per la germanor (tot i que allà “les dos espanyes” son completament vives) però sobretot, perquè cada cop hi vaig hi ha quelcom que em trasbalsa.
Encara que el càncer se’t mengi no oblidaré mai la teva veu aguda espetegant aforismes:
“Enseña más un año de adversidad que diez de universidad”
1 comentari:
Bé, doncs... Un cop escoltat l'aforisme, ja no cal que segueixi estudiant!
Apa! Adéu-siau i gràcies per l'aforisme! Me l'apunto!... =)
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada