dimarts, de març 28, 2006
Plató o Aristòtil ? Vida interior o món exterior?
dimecres, de març 22, 2006
22 MARÇ 2006
MENSAJE DE EUSKADI TA ASKATASUNA AL PUEBLO VASCO
Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.
El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.
Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.
Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.
Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.
ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.
Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.
ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.
Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.
La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.
Euskal Herrian, 2006ko martxoan
Euskadi Ta Askatasuna
E.T.A.
Hermenèutica (per a interpretar el text). Polítics de talla (el que ens cal). Xantatge (veu de l´AVT).
Cautela i prudència, anys d´horror, procés difícil i llarg, unió de forces polítiques, memòria de les víctimes, solidaritat, esperança, generositat, responsabilitat, satisfacció prudent. El principi del final, recolzament.
“No es lo que más nos hubiera gustado”, disolución de E.T.A. No es pot negociar políticament amb ETA. Preu polític. Aplicar la llei. Forces de l´estat. Recolzament a les víctimes. Preu polític, NO. Preu polític, NO. Preu polític, NO. Preu polític, NO...
Informació. Col·laboració. Prudència, calma. Camí dur i difícil que l´hem de fer tots junts. Propòsits: unitat, final de la violència. Esforç de moltes persones que garanteixen la llibertat i la seguretat. Poble Basc. Confiança plena, responsabilitat.
Passat de desconfiança. Present de confiança
dilluns, de març 20, 2006
EL JOC DELS HOMES
L´altre dia vaig llegir un article petitet sobre el joc. Allà deien que la cultura humana neix del joc, que el joc no rau únicament en la infantesa sinó en tot el conjunt de les manifestacions humanes, que l´home és un animal que ha fet de la seva cultura el seu joc i que està, agradablement, condemnat a jugar.
Tot plegat em va fer reflexionar sobre les coses a les que jo jugava de nen. Em va venir a la ment els jocs propis de la natura que practicava a l´estiu a les càlides nits d´un poblet de Tarragona. Jugava a fet i amagar, a pillar i a totes aquestes coses que fan els animals irracionals per sobreviure, per defugir del perill, dels predadors que els volen enxampar per cruspir-se´ls... jo corria com una gasela perque ningú m´atrapés (feia el que podia, cony!) o m´amagava entre els arbres plens de mosquits perque ningú em veiés...
dimecres, de març 15, 2006
Jutges (i)lletrats
Els jutges espanyols, tan saberuts i equilibrats, equilibristes del poder i balança de pesos desharmònics, no caldrà que coneguin la llengua d'Espriu per exercir. El coneixement del català esdevindrà, en el nou Estatut (de tan vell que quedarà no sé ja si inclou cap novetat), un mèrit però no un requisit. El català es perpetua com a llengua de segona divisió en la judicatura, amb l'aquiescència dels mediocres polítics nostrats. L'Estatut de màxims camina, des dels mínims assolits, a un Estatut de fireta, de realitat pseudonacional lil·liputenca, per culpa de les tàctiques maquiavèl·liques dels firaires de sempre. I els jutges, tan tocats i posats, els lletrats par excellence, des de llur Espanya intocable, esdevindran illetrats orfes de sensibilitat cultural, aliens al plurinacionalisme real. La justícia romandrà allunyada un cop més de la Catalunya que s'expressa amb una doble veu, la pròpia (la nostra) i l'oficial. Solució injusta perpetrada per aquells que es venen el país per una parcel·la de poder que potser ni tan sols exerciran.
divendres, de març 10, 2006
VEIG LA MORT DESDE LA FEINA
Observo uns nínxols massa vells i cansats d´aguantar tantes vides, tantes histories, tantes vivències. Son nínxols plens de passat, de records...
Jorge Manrique deia, en las Coplas a la muerte de su padre, allò de:
que van a dar en la mar,
qu'es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
e consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
e más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
e los ricos.
No sé ben bé perquè escric tot això, ja he dit abans que a la feina tinc molt de temps per pensar i a vegades penso en coses que no sempre tenen un final lògic o una argumentació estructurada, molts cops son records seguits sobre un mateix tema sense que arribi una conclusió... tant se val.
La mort ens esparvera, ens crea sensacions doloroses irremeiables i per un moment l´home baixa de les alçades pretensioses del món actual per tornar a allò que realment ens manca. No sé per què m'agrada mirar-te i veure en el teu rostre l'espurna de vida que em manca. I totes aquestes coses que ja no podré tornar a fer. Sentim nostàlgia de sensacions i no pas béns materials, de moments especials que poc o res tenen a veure amb el que es pot comprar i records que ni tan sols la major riquesa del món podrien fer-me oblidar. Si ens entristim per tot això en arribar la mort... que faig colocant productes per ser posseïts? Lliurant els béns de consum a unes prestatgeries preparades per a facilitar l´adquisició? Magatzem inherent on no hi ha lloc per la vida, només per la feina. L´alienació retomba a cada pas, els companys es fan vells i pot ser demà, al magatzem, recordem una vida.
diumenge, de març 05, 2006
La bellesa com a sentit del món
"Schön ist das, was ohne Begriff allgemein gefällt."
Immanuel Kant, Kritik der Urteilskraft