Els jutges espanyols, tan saberuts i equilibrats, equilibristes del poder i balança de pesos desharmònics, no caldrà que coneguin la llengua d'Espriu per exercir. El coneixement del català esdevindrà, en el nou Estatut (de tan vell que quedarà no sé ja si inclou cap novetat), un mèrit però no un requisit. El català es perpetua com a llengua de segona divisió en la judicatura, amb l'aquiescència dels mediocres polítics nostrats. L'Estatut de màxims camina, des dels mínims assolits, a un Estatut de fireta, de realitat pseudonacional lil·liputenca, per culpa de les tàctiques maquiavèl·liques dels firaires de sempre. I els jutges, tan tocats i posats, els lletrats par excellence, des de llur Espanya intocable, esdevindran illetrats orfes de sensibilitat cultural, aliens al plurinacionalisme real. La justícia romandrà allunyada un cop més de la Catalunya que s'expressa amb una doble veu, la pròpia (la nostra) i l'oficial. Solució injusta perpetrada per aquells que es venen el país per una parcel·la de poder que potser ni tan sols exerciran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada