La bellesa com a sentit del món

"Schön ist das, was ohne Begriff allgemein gefällt."
Immanuel Kant, Kritik der Urteilskraft

El vell Kant va convertir la bellesa en objecte d'un tractat filosòfic. I, molt abans, Plató ja havia definit l'amor com a "desig d'engendrar en la bellesa". L'ésser humà troba en les coses belles la fugida de la quotidianitat, la dimissió de les cabòries i la relaxació de les tensions. La bellesa ens eleva misteriosament vers l'inconegut, la unitat que sura rere la pluralitat, la Idea que s'esmuny rere les aparences. La vida és absurda per definició, res no la sosté i no existeix cap principi transcendent en virtut del qual les coses siguin. Però els ulls de l'estimada, besades invisibles de l'aire i cabdells de llum divina, atansen la mirada vers un món d'harmonia i proporció, faula pitagòrica amb pinzellades de música celestial. Puc percebre la bellesa, ergo em sento ser amb tota la força. "Bell és allò que, sense concepte, plau universalment": la veu de Königsberg ultrapassa les fronteres de l'expressable i neix de bell nou per recordar el delit infinit del qui contempla el món i se sorprèn de les seves meravelles. La remor d'Aristòtil des d'uns textos que Andrònic va col·locar rere la Física és cada cop més sorollosa. La filosofia va néixer en el moment en què els humans van mirar el cosmos i van restar astorats. Qui s'admira reconeix la seva ignorància. No sé per què m'agrada mirar-te i veure en el teu rostre l'espurna de vida que em manca. Sóc un captaire de desigs. El món, que és voluntat i representació, em reserva un raconet de felicitat quan m'enamoro de la teva pell lluminosa. Voldria romandre mil anys en la teva joventut. Però l'ens que sóc es troba arrelat al temps fugisser, que esmicola les esperances de perpetuar la meva utopia. Les arrugues comencen a solcar el meu rostre cínic i la meva bóta és massa vulgar per a nosaltres dos. Voldria regalar-te una pluralitat de mons perquè poguessis omplir de bellesa les seves contrades. Un univers sense conceptes on la teva imatge conservés la claredat dels espais oberts i no patís les inclemències de l'hivern de la vida. Però la mort ens espera a l'altra banda i l'abisme ens separarà per sempre més.