divendres, de gener 13, 2006

No a la concessió

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

nació f. Conjunt de persones que tenen una comunitat d'història, de costums, d'institucions, d'estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d'homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d'organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l'autogovern i a la independència política.

Real Academia Española

nación.

(Del lat. natĭo, -ōnis).

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.

2. f. Territorio de ese país.

3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

4. f. coloq. p. us. nacimiento (ǁ acción y efecto de nacer). Ciego de nación.

5. m. Arg. p. us. Hombre natural de una nación, contrapuesto al natural de otra.

Som o no una nació? Animo els partits catalans a mantenir-se inflexibles en aquesta qüestió i no a admetre solucions de compromís, deixant el terme només en el preàmbul. Cal que se sàpiga d'una vegada per totes que Espanya és un Estat plurinacional, per no dir una entelèquia fictícia que alguns s'entesten a salvar com si fossin tinents generals franquistes qualssevol. Ens en sentim, ergo ho som. No es poden negar els sentiments de les persones. La forta implicació dels catalans i les catalanes en un projecte comú ens ha d'esperonar per no cedir davant el jacobinisme, sigui de dretes o d'esquerres. Si ens retirem, no passa res: només afectarà l'ego dels polítics, massa preocupats per les eleccions, tacticistes sense remei, avorrits fins a la nàusea. Cedir en la qüestió de la nació ens portarà un Estatut regionalista, desdibuixat i erm. Els símbols compten perquè generen actituds i enforteixen identitats.

1 comentari:

Pedra Lletraferida ha dit...

Estimat amic i bloguer Diògenes: tant de bò ens equivoquèssim, oi?, però em sembla que "va a ser que no". No veig a la classe política que ens (mal)representa massa ficada per la labor de lluitar a braç partit, per tal de que dins el texte de l'Estatut i a l'articulat (no al preàmbul!), hi consti ben clar i ben gròs que SOM UNA NACIÓ. Perqué és que ho som, coi!. I aquest punt, al que molts li'n donen poca importància, és (al meu parer) vital pel futur del país, vistes les ganes de posar-nos el peu al coll que tenen molts militars que s'avorreixen a les casernes. Com deien l'altre dia en un acudit a la contraportada de "El Periòdico" (i referit a Palestina) "si tinguéssim la bomba atòmica no es ficarien amb nosaltres". Es una pena i una llàstima, però és així.
Ens llegim!