Fragments dels postsocràtics (II)

VI

Un bloc és un calendari invertit amb vocació literària.

VII

El filòsof és l’individu que cerca amb un llum en la foscor i només intueix ombres d’alguna cosa que fou anomenat humana en una altra època.

VIII

“Cerques Déu?” –preguntà l’home assenyat. “El cerco amb fruïció” - respongué el boig. “És que s’ha perdut?” – continuà el primer. “Ha emigrat? S’ha fet fonedís en aquesta vall de llàgrimes que habites?” “No, ha fugit del plaer de la matèria i ha menyspreat el dolor dels humans per convertir-se en una idea pura” – contestà el boig. “I com és que lloes una idea?” – el seny era la més alta virtut del personatge. “Perquè em fa por el plaer i cerco un aixopluc.” “No t’agrada pas, el plaer?” – continuà el senyor de la raó. “El plaer és la il·lusió efímera de la benaurança inexistent” – acabà el boig amb un somriure d’orella a orella. L’home assenyat s’allunyà del boig, pobre, despentinat i brut. Li esperaven milers d’andròmines perfumades en la seva casa luxosa. Li esperaven milers d’objectes ingràvids amb els quals poder gaudir una estona breu de la seva existència, residus virtuals d’una natura anorreada.

IX

L’ésser és la paraula més enigmàtica de la història del pensament perquè el seu ésser consisteix en no ser una paraula.

X

L’ésser i el bloc són la parella conceptual més íntima. La realitat s’esdevé en els bocins de temps del bloc i manifesta els batecs asincrònics del cor dels blocaires en cada post publicat.