dilluns, de gener 02, 2006

Fragments dels postsocràtics (I)

I

L’única certesa és que les coses canvien i que no ens podem banyar dos cops en un mateix riu. I que el riu en què ens banyem és llord.

II

La matèria és una unió de partícules elementals que es mouen en el buit i que constitueixen el buit suprem de l’existència.

III

L’Any Nou és un invent cultural per fer veure que tot torna a començar, per dissimular les errades que acumulem dels anys anteriors. És la manifestació més evident de la por al continuum.

IV

El líquid ens envolta per totes bandes. Ja no hi ha res sòlid on amarrar el navili de les nostres angoixes.

V

El ciberespai és l’invisible on es fan visibles els bits que compartim amb altres ens invisibles.

1 comentari:

Heràclit ha dit...

“L’única certesa és que les coses canvien i que no ens podem banyar dos cops en un mateix riu. I que el riu en què ens banyem és llord.”

Heus aquí la duresa de la veritat.

Saluts company i feliços dies comuns.