El somni de la raó produeix monstres. Els polítics espanyols, espaordits pel trencament de la unidad de la patria, dimiteixen de llurs funcions cerebrals i denuncien la conxorxa dels catalans, convençuts en un percentatge altíssim dels seus representants, del fet que Catalunya és una nació i de la imperiosa necessitat d'un nou sistema de finançament. Mentrestant, el president de la Generalitat, que havia pactat amb la resta de partits -llevat del PP, Partido Proestupidez- un text ambiciós i agosarat, parla amb el Gran Dialogante (ZP) i arriba a la conclusió que el text anterior conté nombroses errades que hauran de ser esmenades per l'espanyol Congreso de Diputados. Els diaris madrilenys i la COPE (Cristianos del Opus Preocupados por Espppaña) insulten sense aturador i qui escriu en aquest bloc es pregunta si no estaran cometent el delicte de terrorisme informatiu. Qui escriu en aquest bloc vol un Estatut que reconegui el fet -absolutament indiscutible- que Catalunya és una nació i que acabi per sempre amb l'espoli que el nostre país ha rebut d'aquells que només viuen de subvencions. Qui escriu en aquest bloc vol un president valent que sàpiga defensar el seu país davant els anticatalans de sempre, fins i tot si això suposa enfrontaments amb el seu propi partit, amb els Bonos i Ibarras de torn. El partidisme estèril mai no estarà per damunt de la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país petit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Qui escriu aquestes lletres subscriu alhora les que ha escrit qui ha escrit aquest comentari en el blog (i no és un joc de paraules, encara que ho sembli)... ;-)
L'arxifamós (per hipoactiu) "tarannà" d'en ZP no deixa de ser una vulgar imitació d'alló que els clássics en deien "retòrica, oratória i dialèctica". Es a dir: parlarem tant com vulguis i on vulguis, però del que jo vulgui (la "unidad" del nazi-onalismo ej-pañol), amb qui jo vulgui (peperus inclosos, si s'escau), i es fará el que jo vulgui (Ejército dixit).
S'han oblidat del més important: "som i serem" tant si es vol com si no es vol, i a més, el nostre futur el decidim nosaltres. I el coratge es veu dia a dia al carrer entre els ciutadans de peu, que no fan ni bri de cas de la mosca collonera que ens visita des de la cagada governamental.
Si amb el "terrorisme dels bascos" no hi ha res a parlar, i amb "la democràcia" dels catalans tampoc, em pregunto ... com hem de dialogar amb Espanya ?
Els socialistes d' aquí i d'allà...tenen la clau. La classe política espanyola té un repte important.No sé si estaran a l'alçada. Vull confiar . Espero que no ens vulguin vendre duros a quatre pessetes.
Publica un comentari a l'entrada