dissabte, d’octubre 22, 2005

Pedants a la blogosfera



Com ja és ben sabut, la nostra bitàcola parteix d'una combinació de reflexions sobre la realitat ("l'ésser") i la blogofera ("el bloc"), a fi de demostrar que la segona, malgrat la seva condició virtual intrínseca, és un reflex telemàtic de la primera. Som virtualment a partir de la nostra identitat real, si és que no ens constituïm en un conjunt calidoscòpic d'identitats en mutació contínua. La blogosfera ha vist el seu territori envaït pel típic pedant (en la imatge, un pedant real), un individu virtualitzat que presenta les següents característiques:
  1. L'objecte principal d'estudi és ell mateix.
  2. La referència a fets externs només és pertinent si condueix a l'autoreferència.
  3. Practica l'onanisme mental amb mestria: les entrades o posts són punts de vista de si mateix, els vincles menen a les seves pròpies pàgines i les imatges presenten un lligam semàntic amb la seva subjectivitat.
  4. Cita Hegel directament de l'alemany, mostrant a la seva audiència un saber d'iniciats que ells no poden capir. La seva pretesa noblesa és un exemple de mediocritat espiritual.
  5. Si no hi ha comentaris, ell mateix s'autocomenta. Mai no pot deixar el marcador a zero.
  6. Navega per la xarxa per tal d'oferir als plebeus les novetats que només ell sap trobar en el ciberespai.
  7. Com més llarg i recarregat és el post, més fruïció n'obté.
  8. Posteja cada dia, a diferència dels plebeus, que postegen quan els dóna la gana i disposen de temps.
  9. Mai no reconeix els seus defectes: l'idiota és sempre l'altre.
  10. Interpreta qualsevol crítica com a mostra d'enveja i gelosia. Ell és Déu i el seu profeta alhora.
Ciberproletaris, uniu-vos per llevar els pedants de la blogosfera! Que el seu tuf no malmeti la feina dels bloggers de bona voluntat! Revolució i pensament!

7 comentaris:

Pilix Forever ha dit...

Sí... practica l'egocentrisme pedant... jo només practico l'egocentrisme (Déu em guardi de dir pedanteries). Antes muerta que pedante!

Pedra Filosofant ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedra Filosofant ha dit...

Ens dius (i m'hi identifico personalment amb el text i la reivindicació): "Posteja cada dia, a diferència dels plebeus, que postegen quan els dóna la gana i disposen de temps." I mai més ben dit, perque ara -apart dels pedants- hi ha un nou especímen: el bloguer-policia que vetlla pel cumpliment de la (seva i particular) llei bloguera. Més o menys, vé a dir-nos que "anem tots amb els papers (d'identitat bloguera) a la boca, i que no escrivim (res!) en blog aliè si no es fa (sovint) en el propi". Avís a pedants i a policies de blogs: Foteu-vos!... ;-)

ferrancab ha dit...

Si aquesta revolució que exigeixes ha de ser la primera que tingui com a companya de viatge la intel·ligència, benvinguda sigui!

Diògenes ha dit...

L'única revolució possible és la del pensament, la dels esperits lliures abocats a l'extermini de l'estupidesa.

Anònim ha dit...

M'ha encantat aquesta entrada, mestre.

Simone Weil.

Roberto Iza Valdes ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.