diumenge, d’abril 24, 2005

SANT JORDI 05' , aventures a la Rambla

Salut!

Avui ha sigut l´especial día de Sant Jordi. S´ha parlat mil cops de la bellesa de les flors al carrer, de l´empenta a la cultura i del "civisme català".

Jo, com a català de carrer, he anat avui a la Rambla. Tot baixant, a qué no sabeu a qui m´he trobat?

Doncs si, al Joan Saura. M´he acostat a veure que feia, i res. No feia res (¡!) la gent pasava pel seu costat com si fos un estaquirot plantat al mig de la Rambla, com si fós un d´aquest performance que s´estan quieeeeeeeeeets... M´he acostat a donar-li la mà i m´ha dit que com em deia. M´ho a preguntat a mi i a la meva companya. Ens ha preguntat si ens agradava Sant Jordi i ens ha dit que "conservem" els noms, que eren molt macos. JA ESTÀ. Quin home, quina tranquilitat, quina calma.... Quina falta de do de paraula!!! Nosaltres l´anavem dient coses esperan, fins i tot, que ens digués quelcom compromés (o no, és igual!) i no, es veu que feia festa.

Després he estat pensant i sembla que en Joan Saura ha passat com desapercebut a la Generalitat no? No ha destacat gaire, ni se n´ha sentit parlar d´ell no?
No se que en pensareu vosaltres, ja em direu el què.

A reveure!


2 comentaris:

Diògenes ha dit...

Doncs jo crec que Saura és un dels polítics més presentables del tripartit, després de l'egolatria de Carod-Rovira, a qui li fa mal la cara de ser tan guapo, i de les bajanades i sortides de to de Maragall, que no se n'assabenta de res.

Heràclit ha dit...

Si si,

Si jo no el critico, tot el contrari. Jo l´únic que dic es que ha passat desaperçebut entre els dos pilars "mediàtics" més que formen el tripartit.

En Joan Saura em va semblar un home com qualsevol altre. estava al mig de la rambla, la gent l´anava esquivant. No deia ni feia res. Semblava un home més, un d´aquests que treballa de 8 a 15 i es dedica a anar fent la seva feina.

Em va sobtar després de la gran cua de gent que l´any pasat, a la mateixa data, va organitzar en Carod-Rovira i els comentaris demagògics que deia a tothom. M´esparava que ell fes el mateix. Li vaig trobar falta de do de paraula pel seu silenci, perque tot i estar a la rambla no buscava a la massa ni aprofitaba per fer campanya...

No sé, era només una impresió.