Blogeria

Escric en aquest espai que, com una capsa buida, espera els caràcters i desitja veure'ls reunits i volant cap al ciberespai, aquest entorn en el qual les construccions intel·lectuals de la humanitat s'apleguen i poden ser observades asincrònicament. Des del meu enclavament local contemplo com el bloc es basteix a partir de materials heterogenis. Heràclit i jo teixim pensaments que esdevenen bits d'informació i que penetren en la xarxa digital des de la seva nuesa de zeros i uns l'un rere l'altre. El bloc es vesteix de disseny, una plantilla de Blogger triada per aquesta fita, i presenta les seves entrades o posts com a fragments indiscernibles. Acabades i inconcluses alhora, les entrades s'ofereixen als usuaris per a ser interpretades i interpel·lades. Els dobles virtuals d'éssers de carn i ossos flueixen pels camins nodals i fixen llurs àncores ací i allà, hipervincles agosarats que conquereixen els illots de la teranyina global. Els folls de la blogosfera criden, enmig d'impulsos elèctrics, "Cerco Déu! Cerco Déu!", i es deleixen per una resposta que s'esmuny. Els camins bloguístics són inescrutables.