diumenge, de maig 13, 2007

OFEGAR EL SILENCI


Un cop et vaig dir que escoltaria als Marea més antics i també que Oblidarem amb el temps tot el que ens estimàvem i com s'aturava el temps en les nostres besades i abrasades infinites i llavors tot tornarà a ser com sempre..., no sé si perquè no puc escapar de la música, o perquè m’estic tornan boig i estic començant a deixar de ser racional però, no només els escolto sinó que a sobre els hi faig cas.

I ara estic així apagant les burilles en tots els records mentres als gots es queda aigualit un Ballantine’s preparat per ofegar el silenci que no puc foragitar de la meva vida. El silenci m’acompanya al cotxe, a la feina, a casa. El silenci em desperta a mitja nit i m’obliga a conversar durant hores. El silenci sempre em diu el mateix i jo, idiota, el passejo amunt i avall i me l’enduc als bars i a les discoteques i ell, maleït, mai cau ebri i calla. A vegades, a aquest silenci l’acompanya una pesada buidor. La buidor dels espais i un nosequé que fa que només senti coses que ja fa temps que han passat. A la buidor no l’odio tant. Les coses buides sempre es poden tornar a omplir, com els gots de Ballantine’s en els que ofegar el silenci….

7 comentaris:

Diògenes ha dit...

El silenci és el pitjor còmplice de la tristor. Cal silenciar el silenci per atènyer la plenitud.

T'ho dic jo, que fa temps que estic en silenci blogològic, aturat per un miler d'obligacions.

Tornaré, ho prometo, amb el meu Tractat.

Heràclit ha dit...

Retrobat amic i company Diògenes. Ja saps que tu tens les claus d'aquest bloc, jo buido la bústia i pujo i baixo les persianes.

Esperem els teus posts amb candeletes.

Pedra Lletraferida ha dit...

El silenci és el germà bessó de Na Soletat, la meva amant secreta i sempre disposada a fer-me companyia... i res més!!!... =).
El silenci forma part de l'activitat del pensament.
Com la virtut, la qualitat es troba en una quantitat mitjana, i passada la dosi idònia el silenci embafa com el vi de tetra-brik.
De totes formes és millor que ofeguis el silenci abans que ell t'ofegui a tu.
I si ho fas amb llàgrimes i amb companyia, la nau sura i vola cap a bon port.

salutacions cordials.

Heràclit ha dit...

Gracies pel comentari, amic Pedra.

Visita'ns quan vulguis, aqui sempre tenim la porta oberta.

Jobove - Reus ha dit...

molt interesant el teu blog, si tens un moment passa pel nostre, es troba a Reus - Baix Camp
http://telamamaria.blogspot.com
irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari

gràcies per tot

Heràclit ha dit...

Gracies per la visita, el visito ara mateix.

Ens llegim!

Pafiam ha dit...

El silenci és el paradís, el pitjor és la impotència d'assitir a la gran desfeta, i veure com la gent l'ofega en lloc de lluitar.
El darrer post ho explica
"Porca misèria humana

Es pot saber quan deixareu tots plegats, tot el món,de parlar de banalitats? Que no sabeu fer un altra cosa? Que és que ho feu per fugir de la misèria que ens envolta, del futur que ens espera? O és que no el veieu? Porca misèria humana. Tal com està tot, considero banalitat fins i tot esmerçar la major part del temps parlant d'art, gastronomia, etc., coses excelses que certament podrien ser considerades signe de refinament en temps de no urgència ni compromís. Ara és secundari.

Potser és que ja està tot dat i beneït. Beneïts sigueu, beneits. La degradació de l'home i de la natura sembla no tenir aturador i tothom rient. Pitjor que els cafres.

pafiam.blogspot.com"