Utopia dialògica (II)

Reprenem els posts dedicats a Tals, que continua realitzant el seu treball de recerca sobre la utopia i necessita respostes urgents. Prometem penjar-les totes en un curt termini de temps i demanem públicament disculpes. Unes qüestions personals ens han impedit fer-ho abans.

Avui discutim sobre les qüestions següents:

Pregunta 3: Considera que ara la utopia té sentit, o que, com diu Fukuyama, la història s’ha acabat i ja no es pot somiar en res que superi el liberalisme democràtic?

Pregunta 4: Pensa que la utopia és necessària per a l’ésser humà, o creu que ha d’ésser realista i no plantejar-se coses que, en un principi, no pot realitzar? És necessari aquest acte?

Pregunta 5: Pensa que hi ha alguna utopia que es pugui fer realitat completament?

Heràclit: Jo crec que aquesta pregunta conté una errada.

Diògenes: ??

Heràclit: Obviaré l´últim comentari... Fukuyama no diu que la història s´hagi acabat.

Diògenes: Hi estic d'acord. Afirma que els països aniran afegint-se de mica en mica al liberalisme capitalista.

Heràclit: Parla de què la història segueix la ciencia i que "ojo con la biología que ahora manda ella".

Diògenes: Final de la història vol dir, no que s'acabi, sinó que no es produiran canvis remarcables, i vet aquí que apareix Bin Laden (2001).

Heràclit: Però jo no crec que aquest liberalisme sigui el final de la utopia, aquest pròpiament...

Diògenes: De la història, no?

Heràclit: Bin Laden no el van crear per fer-nos més plaent la vida d´alguns?

Diògenes: El van crear o el vam crear?

Heràclit: jo no crec que existeixi.

Diògenes: L'islamisme existeix.

Heràclit: Sí.

Diògenes: Tornem a fugir d'estudi

Heràclit: Ha ha ha, és cert.

Diògenes: Fukuyama és un aprenent de Hegel.

Heràclit: La utopia té sentit?

Diògenes: La utopia té sentit com a creació de metàfores sobre un món millor a partir de deixalles.

Heràclit: La utopia no és metafísica. No és important que es compleixi sinó que la gent hi cregui, en ella. Algú que no creu en una utopia és buit de valors, no perquè no els tingui, sinó perquè no els pot prioritzar i són, per tant, força inútils...

Diògenes: Independència, intel·ligència col·lectiva, internet, ecologisme, pacifisme, feminisme... Hi ha moltes utopies afortunadament. Utopia arrelada des del món i la terra. Sigui la utopia el sentit de la terra!!! (parafrasejant Nietzsche)

Heràclit: 4?

Diògenes: OK

Heràclit: Aquesta és complicada.

Diògenes: La utopia necessària és la realista. Quina síntesi!!

Heràclit: D´éssers humans n´hi ha 6 mil milions. Quina és la realista? La fam en el món és realista?

Diògenes: La que parteix de l'ésser humà concret...

Heràclit: La que jo puc realitzar?

Diògenes: ...i pretén canviar el món però amb la consciència que els canvis són evolutivament petits en comparació amb la fita, massa ambiciosa. Vull acabar amb la fam en el món i no puc, però si sóc solidari poso alguna cosa de mi per acabar una mica amb la fam del món.

Heràclit: Sí, i la cosa no canvia. Em deprimeixo...

Diògenes: Si tots actuessin igual potser sí.

Heràclit: ...tant que em suïcido.

Diògenes: Si tots es neguessin a anar a la guerra hi hauria pau.

Heràclit: No puc acabar amb la fam en el món perquè no puc convèncer la meva veïna.

Diògenes: Sí, però intel·lectualment tu fas alguna cosa per canviar el món, tens esperança - la paraula màgica.

Heràclit: De mica mica en mica anem afegint-hi coses a la resposta de la pregunta 1.

Diògenes: Sí, és la pregunta fonamental.

Heràclit: Jo també crec que la utopia és necessària. Hi ha una frase que no sé si és del Che o de qui que diu "la grandeza de un ideal no es alcanzarlo, sinó luchar por él. Alcanzarlo es sólo una recompensa."

Diògenes: Sí, la lluita és fonamental, l'important del procés.

Heràclit: Allò realment necessari és creure, tenir esperança.

Diògenes: Assolir el bé no es pot, però sí es poden fer coses bones.

Heràclit: Tenir una raó per llevar-se cada dia, quan no tens res que et faci llevar.

Diògenes: OK.

Heràclit: 5.

Diògenes: OK.

Heràclit: NO.

Diògenes: Hi estic d'acord.

Heràclit: Si es fa realitat completament... no és una utopia.

Diògenes: La millor utopia és la progressiva, ja que si es fes realitat produiria una paràlisi.

Heràclit: La generacional.

Diògenes: Que la convertiria en conservadora.

Heràclit: És millor no ser-hi si es compleix.

Diògenes: Sí, la utopia total deu ser una tirania.

Heràclit: I una gran massacre.

Diògenes: La perfecció és silenciosa...

Heràclit: Pensi que tothom ha de ser a gust.

Diògenes: ...i el silenci és la mort.

Heràclit: I la millor manera que tothom estigui a gust és matant qui no ho està...

Diògenes: La utopia realitzada seria un dogma acrític i aquell que fos antiutòpic ho tindria clar.

Heràclit: La millor utopia seria crear un dogma, aquest: "visc en el millor món possible". La inquisició...

Diògenes: I el millor món possible és possible però no probable, per sort.