Utopia dialògica (i IV)

Hem arribat al final. Una experiència diferent a la blogosfera, un diàleg entre els autors del bloc, dos filòsofs que encara cerquen la fita per prosseguir el dur camí de la intel·ligència col·lectiva, la sendera del sentit blogològic. El treball de Tals ens ha persuadit del fet que cal continuar la nostra obra. La revolució intel·ligida no ha mort. Heràclit i Diògenes en són els seus profetes.

Pregunta 9: Quin és el paper del blocaire a la societat? Perquè va decidir vostè crear el seu bloc?

Pregunta 10: Li semblen les bitàcoles una manera de sentir-se realitzat o només un passatemps?

Pregunta 11. Creu que hi ha un perfil concret de blocaire o que hi ha una gran varietat?

Heràclit: Ara ve una fàcil (la 9). El blocaire no té paper a la societat.

Diògenes: El blocaire té un paper al ciberespai, no a la societat. Hem coincidit!

Heràclit: Exacte. Creem el bloc com a experiència.

Diògenes: Societat i ciberespai no són paral·lels.

Heràclit: Autorealització, autocomplaença.

Diògenes: Egocentrisme. Literatura.

Heràclit: Per tal de revolucionar el món des de la paraula.

Diògenes: Revolució a través del pensament.

Heràclit: Som ebris de pensaments incessants. Les borratxeres dolentes acaven amb vòmits. Aquí teniu el nostre. Uix, això és molt Pollock...

Diògenes: Ui sí, uix.

Heràclit: Següent?

Diògenes: El vòmit del meu malestar es diu post.

Heràclit: Voilà!

Diògenes: La suivante (10).

Heràclit: Som el yin i el yang, eh? Ha ha ha.

Diògenes: Sí, sí. Hem d'activar L’ésser i el bloc.

Heràclit: Sí.

Diògenes: Les bitàcoles no em realitzen, m'angoixen. La necessitat d'escriure em perd. És complicat fer un bon post. El post en si, el paradigma. Els millors posts els escric quan ho passo malament.

Heràclit: Ja.

Diògenes: Postejar és patir, com filosofar és morir. Com ho veus?

Heràclit: :) Jo ho sento, vull dir, no és un passatemps, una cosa que la faci perquè hi tingui temps lliure, ans al contrari. La faig per treballar, sigui com sigui. Fix discontinu, li sembla bé?

Diògenes: Sí, d'acord.

Heràclit: A mi sí. Em realitza.

Diògenes: Fem el post com a obligació semilaboral?

Heràclit: Escric perquè em sento presoner.

Diògenes: Però a mi sempre em queda la sensació que ho podria fer millor. És una manca. Perfeccionisme malaltís.

Heràclit: Reflecteix com sóc jo, el meu personatge o la barreja dels dos de la qual sóc presoner. Sigui com sigui, em reflecteix com a limitat.

Diògenes: Sí, sóc un jo que deixa veure un dels seus personatges.

Heràclit: No sé els altres blocs. L´ésser i el bloc el fem per masoquisme.

Diògenes: Sí, podríem deixar-ho i viuríem més tranquils, no? Però ens l'estimem amb un odi profund.

Heràclit: És masoquisme, el nostre masoquisme.

Diògenes: Patir que no és dolor, de fet.

Heràclit: El dolor dels hiperbòrics?

Diògenes: Sí. Fem la darrera (11)?

Heràclit: Sí.

Diògenes: La darrera és una mica cutre. Hi ha tants perfils com blocaires.

Heràclit: Hi ha tants blocaires com persones. Mentida!

Diògenes: O com dobles de persones.

Heràclit: Hi ha més blocaires que persones. Els dobles papers son increïbles. Això sí és una utopia feta realitat.

Diògenes: Sí, bloguers que són homes i fan de dones.

Heràclit: Els antics balls de màscares d' Itàlia tornen.

Diògenes: Poder escenificar en un teatre global, món com a representació.

Heràclit: Es pot fer l´amor a internet...

Diògenes: Cadascú amb la màscara. L'amor a si mateix, no? Palla mental total. El bloguer és un exemple de disgregació del jo.

Heràclit: Sí.

Diògenes: Jo puc fer un bloc independentista, un altre sobre sexe, un altre sobre literatura i un altre sobre informàtica. Sóc el mateix i els meus dobles virtuals interpreten el seu paper.

Heràclit: ...i ser mosso de magatzem.

Diògenes: Sí, però aquest és un vessant offline.

Heràclit: Justa la fusta. Retornant a la pregunta de més amunt...

Diògenes: No poso en joc tots els meus dobles...

Heràclit: Realitat i blogologia no tenen res a veure.

Diògenes: ...a internet.

Heràclit: Bé.

Diògenes: En el ciberespai la realitat s'atomitza.

Heràclit: Jo crec que està vista per a sentència, aquesta entrevista. I aquest xat.

Diògenes: OK.

Heràclit: Podria haver sortit millor, però.

Diògenes: Jo n’estic força satisfet.

Molta sort, Tals, en el teu treball de recerca!!! Ja ens en comunicaràs el resultat.