dijous, de febrer 02, 2006

Tolerància, respecte i Voltaire


La crisi que s'ha desfermat arran de la publicació en diferents diaris europeus de les caricatures de Mahoma està prenent un caire perillós, ja que diferents milicians palestins han cridat a la venjança davant el sacrilegi perpetrat per haver gosat representar el profeta. El món islàmic s'ha encès pel que consideren una agressió a les creences més profundes. La por a atacs violents i a atemptats torna a créixer a Europa. La mínima al·lusió als musulmans ha de ser meditada i reflexionada de bell antuvi, atès que la seguretat està en joc. La Unió Europea ha apel·lat al respecte a les creences dels pobles, sense oblidar que la llibertat d'expressió és un dret fonamental en el nostre continent. Els diaris francesos no han trigat a reaccionar, tot defensant les idees republicanes i menystenint les represàlies. A l'editorial de Le Monde ho tenen molt clar:

Pour la France, tout est dit dans l'article premier de la Constitution : "La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale. Elle assure l'égalité devant la loi de tous les citoyens sans distinction d'origine, de race ou de religion. Elle respecte toutes les croyances." Les commandements et interdits religieux ne sauraient donc se situer au-dessus des lois républicaines, au risque des pires déviations et inquisitions.

En aquest conflicte se'ns presenta un dilema moral entre el respecte a les creences religioses d'altri i el manteniment sense biaixos de la llibertat d'expressió. El rotatiu francès continua i se situa inequívocament a favor de la segona:

Les religions sont des systèmes de pensée, des constructions de l'esprit, des croyances qui sont respectables mais qui peuvent être librement analysées, critiquées, voire tournées en ridicule. Il en est de même des idéologies politiques. La laïcité républicaine suppose neutralité religieuse et tolérance. Il est donc nécessaire de distinguer les religions et les personnes qui les pratiquent. Celles-ci doivent être protégées contre toute discrimination et contre tout propos injurieux fondé sur l'appartenance religieuse.

I com a defensors de la revolució intel·ligida, del regne del pensament enfront de l'irracional, hem de prendre partit per la tolerància, la virtut que ja exalçà Voltaire durant la il·lustració, l'època de les Llums en què la raó es convertí en l'únic criteri i en què uns homes lliures es van atrevir a saber. Tot i les seves mancances i les perversions que el concepte de raó ha patit en l'era contemporània, i que ha permès als postmoderns i altres pensadors febles diagnosticar la mort de les idees il·lustrades, hem de ser conscients del perill que implica el retorn dels mètodes inquisitorials, però també hem de ser capaços d'escatir que el moment actual potser no és el millor per ferir sensibilitats, més quan aquestes estan a flor de pell per les agressions continuades de Bush i els seus amics, un Bush -paradigma de l'estupidesa- que acaba de reduir els ajuts als més pobres per disminuir el dèficit públic. Un exemple d'integrisme capitalista.

Nota: La imatge és de Voltaire, que de bon grat permetria que un altre opinés el contrari i fins i tot lluitaria perquè ho pogués defensar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Us i altres ja no saben què fer per escalfar el "xoc de civilitzacions".

Pedra Filosofant ha dit...

Deia l'altre dia el mestre Ramon en el seu blog que (potser) s'hi entreveia certa "causalitat" en la qüestió que ens ocupa. Potser sí. Seguint amb el mestre, i segons em comenta en el meu blog, potser el problema resideix en el fet de la manca de "pensar l'altre". M'he passat una bona estona cercant informació, textos i opinions sobre el tema, i una cosa m'ha quedat força clara. Per una banda s'han de mantindre els ciments del món occidental (la llibertat d'expressió n'és un de bàsic i irrenunciable) però per un altra banda, i per "l'alteritat", hauríem de respectar "l'altre". És a dir, respectar el que creu "l'altre", no la creença en si mateixa. El que pot ser bò per mi, potser no ho és per "l'altre". Respectar l'home que creu, com a home que és. A partir d'aquí, més tolerància i respecte, si cal.
Torno al començament del meu comentari. Si s'ha encès la flama ha sigut perquè hi ha un caldo de cultiu que l'ha facilitat, i perquè els interessos econòmics dels EUA i les potències que li donen suport així ho necessiten.
Que cadascú en tregui les seves conclussions.
Ens llegim!