Gracies a tota la gent amable que circula a peu pel carrer. Als conductors experimentats que se salten els semàfors en vermell encara que ja estiguis creuant, a la gent amb ganes de treballar que t´explica les coses amb amabilitat. A l´administració pública i la seva buRRocràcia, a les persones que en ella hi treballen per tenir tant d´amor per la seva feina, a la humanitat que té la gent un divendres qualsevol, a l´amo del bar de preus abusius (remarco abusius)... i ja millor callo tot i que podria seguir... A tots, no us desitjo mai de la vida un mati tan horrorós!
La veritat és que cada cop la gent és menys humana, la maleïda humanitat que tots hauríem de tenir jo no la trobo enlloc. Perquè cada cop m´empenedeixo més de ser humà? Perquè no sóc un animal? Un peix de peixera que només s´ha de preocupar de sintetitzar oxigen de l´aigua?
Senyor President: obligui´ns a prendre un cubata i un porret abans de sortir de casa a veure si així som més empàtics!
Perquè el gènere humà avança cada dia cap a la individualitat absoluta? Al Jo en el meu món lluny de l´altre. Quina paradoxa, no? Cada cop hem de viure més persones en un mateix territori i cada cop volem ser més solitaris... Relacions de parella que es trenquen per foteses, maltractaments, violència de gènere, violència entre amics, violència amb els pares, violència, violència... El mòbil i la play com a única filosofia, el culte al meu melic com a ascètica vital, l´aparença física com a màxima saviesa... APLAUDIMENTS! Perquè hi ha gent que té el cap ple de cucs abans de morir-se?
En quin món vivim companys, en quin món vivim? Hi queda espai enlloc per la revolució intel·ligida? Pel text escrit a mà? Per la discussió meditada sobre temes realment existencials? Us ho demano a vosaltres, no faig qüestions retòriques. La putrefacció del món m´afecta i m´afanyo en cercar respostes. El company Diògenes va dir un cop que el polític no té res a fer en front l´artista, el filòsof o el poeta. Hi ha quelcom a fer enfront l´anunci, el consumisme i les modes?
La veritat és que cada cop la gent és menys humana, la maleïda humanitat que tots hauríem de tenir jo no la trobo enlloc. Perquè cada cop m´empenedeixo més de ser humà? Perquè no sóc un animal? Un peix de peixera que només s´ha de preocupar de sintetitzar oxigen de l´aigua?
Senyor President: obligui´ns a prendre un cubata i un porret abans de sortir de casa a veure si així som més empàtics!
Perquè el gènere humà avança cada dia cap a la individualitat absoluta? Al Jo en el meu món lluny de l´altre. Quina paradoxa, no? Cada cop hem de viure més persones en un mateix territori i cada cop volem ser més solitaris... Relacions de parella que es trenquen per foteses, maltractaments, violència de gènere, violència entre amics, violència amb els pares, violència, violència... El mòbil i la play com a única filosofia, el culte al meu melic com a ascètica vital, l´aparença física com a màxima saviesa... APLAUDIMENTS! Perquè hi ha gent que té el cap ple de cucs abans de morir-se?
En quin món vivim companys, en quin món vivim? Hi queda espai enlloc per la revolució intel·ligida? Pel text escrit a mà? Per la discussió meditada sobre temes realment existencials? Us ho demano a vosaltres, no faig qüestions retòriques. La putrefacció del món m´afecta i m´afanyo en cercar respostes. El company Diògenes va dir un cop que el polític no té res a fer en front l´artista, el filòsof o el poeta. Hi ha quelcom a fer enfront l´anunci, el consumisme i les modes?
2 comentaris:
Hola, efesi!
Felicitats pel post. M'identifico plenament amb les teves protestes. Un món en el qual la gran notícia és un congrés de telefonia mòbil en el qual uns experts de pa sucat amb oli estudien les bajanades que es poden fer amb un objecte minúscul és un món de malalts. Jo sóc un gran defensor del ciberespai, la intel·ligència col·lectiva de la humanitat, davant le mobildependència, que només engendra estupideses.
Revolució i pensament!!
Gràcies...per traduïr els nostres pensaments, per expressar-los amb paraules. Jo també em sento decepcionada amb aquesta societat, però si ens ressignem a continuar així,. si no fem res per canviar, llavors ens podem comptar entre els individualistes, els egoïstes que només pensen en sí mateixos. Si realment volem canviar les coses hem de ser diferents i demostrar que el món no ha d'ésser així, que existeixen altres possibilitats. Bé, com sempre, seguiré somiant, pensant i creient que tot pot canviar a millor si ens esforcem. Pensament i revolució! TäLs
Publica un comentari a l'entrada