dissabte, de desembre 10, 2005

VIATGE A LA “CAPITAL DEL REINO”

Salut bloggers!

Ara fa cosa de cinc dies vaig tornar d´un viatge a la capital de l´estat per perdrem una mica entre museus i teatres.



Com sabeu el passat dia tres el PP – grans manipuladors – van convocar una manifestació a favor de la constitució espanyola. Heràclit i la seva càmera digital van estar allà per explicar-vos el que hi havia. No em vaig quedar a veure com sortia cap polític. Jo crec que no hagués pogut aguantar. A més a més, l´aparença de qui os parla no deixava massa dubtes de que allò no era pas el meu lloc.


Ja era el segon cop que anava a Madrid però aquest cop encara em va semblar molt més barroc, molt més farragòs, suposo que estic molt acostumat a la modernitat de la ciutat comtal. Em va sorprendre veure als avis amb barret, suposo que allà encara estan arrelats els “vells costums” o les tradicions. A Madrid, a la nit, és impossible trobar a un “pako” venen cerveses pel carrer, i molt difícil no arribar a qualsevol lloc amb el metro.

Era prop de les 10 del matí quan vaig arribar a la plaça del sol. Estava molt plena, de debò, no sé quantes persones hi hauria però hi havia molta gent. Tothom portava banderes del PP, de l´estat espanyol, alguns de Galícia, València... De sobte vaig començar a veure gent amb banderes de Catalunya, de País basc... jo vaig pensar que les haurien haver repartit en algun lloc... La gent portava adhesius de “ Con la constitución TODOS JUNTOS” i de cop i volta entre tantes enganxines de fons blau vaig veure aquesta:

"NO AL ESTATUT" diu aquest home amb la seva enganxina igual a les de "NO A LA GUERRA"

Jo ja no pintava res allà dintre i les fotos que estava fent no eren gaire bones. Vaig trobar darrere meu una tenda de roba, “Milano”. Tenia dos pisos i el pis d´adalt era tot de vidre Així que em vaig colar amb força cara i vaig començar a fer fotos. Era una sastreria i tothom em va començar a mirar. “Buenos dias, gracias.”
Vaig dir i vaig marxar.



Em va costar tres quarts d´hora sortir de la plaça. Va ser una de les pitjors experiències de la meva vida. Tres quarts d´hora amb peperos enganxats pel cos. Jo suava de la mateixa manera que suo quan treballo... l´olor a suor de la gent que es manifestava era estrany. Olorava a antiguitat, a antigues èpoques i a un seguit de coses que jo no se descriure.



Vaig sortir i vaig esmorzar. Em pujo al metro a callao i en passar per sol va sonar per megafonia la següent frase: “por razones de aglomeración en la calle es imposible salir de la estación. Sólo se permite hacer transbordo. Gracias”. Per flipar!!
Jo vaig anar al Retiro i vaig veure a força gent amb les banderetes. Mireu, mireu...

¡SOMOS ESPAÑOLAS!

2 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Noi, lo teu sí que és moral. Ficar-te dins mateix de les línies enemigues, i sortit-ne sencer!... ;)

Diògenes ha dit...

La teva experiència és com agafar una màquina del temps i entrar a la "dimensió franquista". Admiro el teu valor, com diu Pedra Filosofant. Un dia hi aniré jo amb la meva bóta a veure què en diuen. Nosaltres som més moderns, tot i ser de l'Antiga Grècia, que aquella colla de dropos. Com deia Goethe, "No hi ha res més monstruós que una ignorància activa".

Per cert, felicitats per la teva incursió en el "road blog"!