Retorn a la bóta

Com ja coneix la nostra audiència, L'ésser i el bloc ha estat de vacances durant el mes d'agost. El dret a fer vacances existeix àdhuc en el món virtual. Com afirma l'expert en tecnologies de la informació Steve Woolgar en una de les seves regles de la virtualitat, "the more virtual the more real". Les vacances existeixen en el món offline com a renúncia durant un temps al negotium a favor de l'otium. La supressió de l'ordre i l'arribada del caos. Els límits es desdibuixen i l'individu entra en un àpeiron plaent, nihilitat primigènia en què les obligacions moren i l'espontaneïtat regna, car no es poden convertir les vacances en una nova rutina: els mateixos amics, la mateixa platja, el mateix apartament... Si és així, els límits s'incorporen i la cotilla del deure moral («has d'anar a la platja», «has de menjar una paella», «has de netejar l'apartament»...) es categoritza imperativament i el rostre de Kant es presenta tot d'una cridant "du sollst, du sollst!". Quin ensurt! Mira que m'agradava l'hedonisme! Per què «l'autòmat del deure» pertorba el meu temps lliure? Quina necessitat tenia jo durant les vacances de postejar com un imbècil quan la resta de la humanitat occidental i benestant (no endebades som els pijos del món) s'allunyava de la llar a la recerca del bell? Per què havia de comunicar els meus pensaments online si els altres fruïen de les delícies de l'espai offline? Vaig decidir que havia de sortir de la meva bóta pudent, despullat, sense la disfressa del filòsof. La veu de l'escocès era eixordadora: "Sigues filòsof, però enmig de la teva filosofia, continua sent un home". I vaig ser un home i vaig sortir i vaig tastar les delícies del plaer real (que no reial). I sense cotilla l'agost passà d'allò més ràpid: "panta rei, panta rei...", crida Heràclit (com estàs, company?) i el setembre comença amb la seva faç de criminal espantaprofessors. No vull iniciar el mateix cicle de sempre. Podríem crear un nou calendari! Un any amb dos mesos d'agost i Nadal el dia 4 d'octubre. I 27 dies de lliure elecció. I tres Setmanes Santes! Demà a la feina. Eliade, podries callar amb la teva ximpleria de l'etern retorn, no? Els pobles -afirma el romanès- repeteixen amb els seus ritus el que va succeir in illo tempore, en l'inici primordial, el primer esclat dels temps històrics. L'1 de setembre repeteix el retorn a l'escola del professor primordial, aquell que nedava en les aigües amniòtiques de l'indeterminat. Iteració de la primera reunió amb el director Adam al costat d'una mestra amb cara de serp.