Me la jugo. Demà, de bon matí, m´endinsaré en el fosc món de l´examen teòric de conduir. Nervis, inseguretat, por, No. Jo vaig i me la jugo. No penso, només encerto. El camí que vaig encetar a principis de mes finalitza demà. El camí de recerca de coneixement automobilistic no portava incorporades a les Helíades, només captadrioptics, quadre de velocitat, interseccions i dispositius d´emergència...
Espero amb ànsia sàdica les preguntes de demà, les respostes les llançaré com fletxes de saber amb l´intenció de sentir un fort i potent: APTE!
De totes maneres i en front del meu hiper-positivisme, se´m presenta la veritat impactant. L´abisme de caiguda llarga i silenciosa i fons punxant: de tots els texts que he fet, uns 30, només he aprovat, pel cap baix, 7...
Trons, llamps i fredor infinita, que m´espera demà? Glòria o decepció?
Si l´última dama de la pregunta em vingués a visitar l´espero amb estoïcisme. “Aunque cien años yo dure, seré como la mimbre, que la bambolea el aire pero se mantiene firme...”
Salut companys.
ACTUALITZAT:
MERDA! No apte... 8 errors.
7 comentaris:
Molta sort, Heràclit! Que les Muses et serveixin d'inspiració!
Ho sento, però sempre he considerat que s'ha de ser una mica burro per no aprovar l'examen teòric de conduir. ÉS MOLT FÀCIL!
Doncs si, anonymous, l´examen era fàcil. Ara penso que no me l´hauria d´haver jugat tan aviat... Què hi farem!
Ànims, Heràclit. L'home aprèn per assaig i error.
Tranquil home! Ja veuràs com al capdavall tot anirà bé!
(Visita La Stoa: www.lastoa.com)
Bones! M'identificava.
Publica un comentari a l'entrada