Humà, massa humà

Avui el món occidental -un dia hauré d'explicar què entenc per aquesta abstracció anomenada "Occident"- s'ha tornat a estremir en conèixer que els autors dels atemptats del 7 de juliol a Londres eren de nacionalitat britànica, per la qual cosa a priori havien d'estar integrats en l'eximperi i no podien cometre cap atrocitat. Tremolen perquè l'enemic es troba a casa (quina ironia dir això en un món globalitzat!) i els ha colpejat davant dels nassos, pertorbant llur benestar neoburgès. "Els terroristes són uns inhumans", exclamen com un sol home; "volen enfonsar els nostres valors i la nostra convivència", criden indignats els polítics (els màxims creadors de foteses del món). Jo els dic una cosa i és ben certa: els terroristes són humans i el que han perpetrat forma part d'una part de l'ésser humà, fosca i condemnable, però existent. Els autors de la massacre anhelen la destrucció dels altres, per mostrar l'odi que senten davant la humiliació que han patit per part dels occidentals, que "maten més blanc" amb llurs danys col·laterals i la passivitat dels mitjans de comunicació oficials (afortunadament, no dels blogs, gènere periodístic de la llibertat). Avui, en el marc del conflicte de l'Iraq, han mort almenys 32 persones per l'explosió d'un cotxe bomba a Bagdad, que anava adreçat a soldats americans, però que ha provocat la mort de molts nens. No puc suportar la visió d'un taüt minúscul que conté el cosset sense vida d'un infant. I això és obra d'humans... com humans són els periodistes oficials quan es passen dies i dies recordant el que està patint Occident i obliden amb rapidesa el que succeeix en els "països no occidentals" (on és aquí la globalització? Manuel Castells, m'heu escoltat?). Un crim amb 32 víctimes no ha de ser oblidat mai, com tampoc no ho ha de ser un atemptat a Londres o un genocidi a Srebrenica. Els humans es passen la vida parlant de la inhumanitat quan aquesta simplement no existeix (sí per als cucs, per altra banda). La pregunta kantiana Was ist der Mensch?, síntesi de totes les qüestions importants de la raó, ha de ser revisada. O potser bandejada sense remei.