Al final tot serà com sempre. Pot ser ara no, pero després tornarem a raure en una normalitat constant i llavors tot serà com sempre. Ara em sento buit, llunyà de tot el que em rodeja. És com si no pogués interaccionar amb res. Tot roman lluny de mi, com si una fina pel·lícula em separés de les coses. Em sento com un nen bombolla. Ho veig tot pero no sento res, no sento olors, no tinc tacte i els sons m´arriben distorsionats a causa de la membrana plàstica que m'embolcalla.
Jo procuraré no escoltar massa a Fito. Tornaré però, a punxar al cotxe als Marea més antics i continuaré duent la meva complicada vida. No podre evitar llegir els llibres de poesia que llegia amb Tú al llit i la buidor de la nit em trobarà despullat i vulnerable a la seva melangia.
Tu continuaras amb la teva vida, amb la teva familia i els teus amics. No perdràs mai aquest somriure únic, aquests ulls negres que brillen com un diamant. Jo els recordaré i en el meu record tornarem a ser junts per sempre, com ens vam prometre. Com et deia aquest “estat” passarà i després de la tormenta retornarà la calma. Oblidarem amb el temps tot el que ens estimàvem i com s'aturava el temps en les nostres besades i abrasades infinites i llavors tot tornarà a ser com sempre...
4 comentaris:
Heràclit, el flux de les coses ho guareix tot. Tu mateix sempre ho has defensat.
Ànims!!
El canvi és etern, i la vida, un etern retorn. Els canvis s'han de superar per poder retornar a la felicitat passada,arribarà un moment en què el passat quedarà enrera i només restarà el present i les esperances del futur.Ànims, Heràclit!
PD: Heu llegit l'anterior comentari?
Hola, Tals:
Participarem amb molt de gust en el teu projecte, però ho farem de manera dialògica, ja que el nostre bloc és col·laboratiu.
Això vol dir que n'hem de parlar al vostre bloc a través de comentaris? Si ho sembla bé, l'entrevista està postejada al bloc http://utopiatr.blocat.com i si voleu podeu deixar allà els comentaris o em dieu que preferiu. Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada