TXORIA TXORI

Salut companys:

L´altre dia vaig veure la pel·licula docuemental La pelota Vasca, la piel contra la piedra de Julio Medem (Euskal pilota, larrua harriaren kontra). No parlaré de pel·licula, no en aquest post.

Aquest post el dedico a una cançó que em va impactar moltissim. La banda sonora de la pel·licula té moltes cançons de Mikel Laboa, del disc Gernika zuzenean 2. N´hi ha una, Baga biga higa, que posa els pels de punta per la seva força musical reforçada, a més a més, per les imatges que hi apareixen. Però la protagonista d´aquest post es Txoria txori (l´ocell). És un poema de Joxan Artze musicalitzat per Mikel Laboa amb una bellesa i una sobrietat impresionants. Us recomano que l´escolteu perqué certament és una bellesa.

Us poso la letra i la traducció (en castellà):

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Si le hubiera cortado las alas
habría sido mío,
no habria escapado.
Pero así,
habría dejado de ser pájaro.
y yo...
yo lo que amaba era un pájaro.

ESTIMATS REYS D´ORIENT...

Com que aquest any he fet molt de bulling vull que em porteu els següents ninos:

-Per al meu germà que sempre es chiva vull el Geyperman "cuerpo especial de infiltración".

- Per a mi vull el Geyperman "LEGIONARIO" i el "OPERACIONES ESPECIALES LEGIONARIO".

GEYPERMAN - CUERPO ESPECIAL DE INFILTRACION Se encarga de la búsqueda, control, seguimiento y obtención de información de los objetivos y personas que les son asignados en zonas hostiles.
Utiliza un completo equipo para llevar a cabo todas sus misiones de espionaje.

(Pregunto: Això que porta al coll és un palestí?)


Si si companys, no m´invento res, podeu visitar, si voleu, la pàgina dels Geyperman. Aquests ninos son super autentics, no només perqué hagin recreat els braços de "maquinavajeros" de "los novios de la muerte" (vindran de fàbrica amb el tatuatge?), tampoc perque vinguin amb "la cabra", amb totes les armes oficials... No, amics no. El millor és això:

Si! aquest nino super armat és.... TACHÁN!

GEYPERMAN TROPAS DE LA PAZ Las tropas de la paz es el nombre que reciben los Cuerpos Especiales de los Geyperman, encargados de garantizarla paz, el cumplimiento de los derechos humanos y el acceso a la ayuda humanitaria en las zonas en conflicto. Están especialmente preparados para proteger a la población, vigilar las vías de comunicación, la llegada de suministros y colaborar en las tareas de reconstrucción. Mantienen una gran preparación física y técnica que les permite desenvolverse en todo tipo de terrenos y ante las condiciones climáticas más adversas.

Quins collons!

REVOLUCIÓ I PENSAMENT!

Pedants a la blogosfera

Com ja és ben sabut, la nostra bitàcola parteix d'una combinació de reflexions sobre la realitat ("l'ésser") i la blogofera ("el bloc"), a fi de demostrar que la segona, malgrat la seva condició virtual intrínseca, és un reflex telemàtic de la primera. Som virtualment a partir de la nostra identitat real, si és que no ens constituïm en un conjunt calidoscòpic d'identitats en mutació contínua. La blogosfera ha vist el seu territori envaït pel típic pedant (en la imatge, un pedant real), un individu virtualitzat que presenta les següents característiques:

1. L'objecte principal d'estudi és ell mateix.
2. La referència a fets externs només és pertinent si condueix a l'autoreferència.
3. Practica l'onanisme mental amb mestria: les entrades o posts són punts de vista de si mateix, els vincles menen a les seves pròpies pàgines i les imatges presenten un lligam semàntic amb la seva subjectivitat.
4. Cita Hegel directament de l'alemany, mostrant a la seva audiència un saber d'iniciats que ells no poden capir. La seva pretesa noblesa és un exemple de mediocritat espiritual.
   
5. Si no hi ha comentaris, ell mateix s'autocomenta. Mai no pot deixar el marcador a zero.
6. Navega per la xarxa per tal d'oferir als plebeus les novetats que només ell sap trobar en el ciberespai.
7. Com més llarg i recarregat és el post, més fruïció n'obté.
8. Posteja cada dia, a diferència dels plebeus, que postegen quan els dóna la gana i disposen de temps.
9. Mai no reconeix els seus defectes: l'idiota és sempre l'altre.
10. Interpreta qualsevol crítica com a mostra d'enveja i gelosia. Ell és Déu i el seu profeta alhora.

Ciberproletaris, uniu-vos per llevar els pedants de la blogosfera! Que el seu tuf no malmeti la feina dels bloggers de bona voluntat! Revolució i pensament!

VISCA!!!

Salut companys:

ARA SI:

APTE

Sobre els noms i altres improperis

En els darrers dies estem assistint a un espectacle nauseabund provinent de l'autoanomenada "nación española", que es nega a acceptar que nosaltres ens autoanomenem "nació catalana". Polèmica que esdevé discussió nominalista, amb el Gran Dialogante afirmant que posseeix fins vuit formulacions diferents substitutives de l'autoevident "Catalunya és una nació". Alguns, des de l'òrbita socialista, entestats a quedar bé amb el cap sense menystenir els catalans, ja parlen de "realitat nacional", "entitat nacional" o "comunitat nacional" (jo n'afegiria més: "andròmina nacional", "cornucòpia nacional", "parafernàlia nacional" o "entelèquia nacional"), atès que el substantiu "nació" sembla reservat constitucionalment (et lloem, oh Constitució, text intocable que contens la veritat de les coses!) al que jo anomeno "Estat Espanyol" i que altres veuen com l'única nació possible malgrat les diferències i peculiaritats. Tot aquest enrenou em recorda la baralla dialèctica que es va produir davant la consideració de la unió homosexual com a matrimoni. És cert, deia el segon Wittgenstein, que el llenguatge depèn del seu ús, per la qual cosa no hi ha dubte: Catalunya és una nació, car aquest concepte és utilitzat molt sovint pels ciutadans i les ciutadanes d'aquest país nostre com a senyal inequívoc d'identitat, sempre en situacions pacífiques i sense matar ningú. El "problema català" encara és viu en les ments malaltisses de la "vieja España", els principals forjadors d'independentistes. Perquè, si no s'accepta alguna cosa tan simple com la identitat nacional catalana (en el si d'un Estat, fet que no és negat en la proposta d'Estatut), aleshores l'única solució és fugir dels qui no ens volen, la independència com a solució intel·lectual. L'alliberament de l'estupidesa neofranquista circumdant.

Nació, diners i coratge

El somni de la raó produeix monstres. Els polítics espanyols, espaordits pel trencament de la unidad de la patria, dimiteixen de llurs funcions cerebrals i denuncien la conxorxa dels catalans, convençuts en un percentatge altíssim dels seus representants, del fet que Catalunya és una nació i de la imperiosa necessitat d'un nou sistema de finançament. Mentrestant, el president de la Generalitat, que havia pactat amb la resta de partits -llevat del PP, Partido Proestupidez- un text ambiciós i agosarat, parla amb el Gran Dialogante (ZP) i arriba a la conclusió que el text anterior conté nombroses errades que hauran de ser esmenades per l'espanyol Congreso de Diputados. Els diaris madrilenys i la COPE (Cristianos del Opus Preocupados por Espppaña) insulten sense aturador i qui escriu en aquest bloc es pregunta si no estaran cometent el delicte de terrorisme informatiu. Qui escriu en aquest bloc vol un Estatut que reconegui el fet -absolutament indiscutible- que Catalunya és una nació i que acabi per sempre amb l'espoli que el nostre país ha rebut d'aquells que només viuen de subvencions. Qui escriu en aquest bloc vol un president valent que sàpiga defensar el seu país davant els anticatalans de sempre, fins i tot si això suposa enfrontaments amb el seu propi partit, amb els Bonos i Ibarras de torn. El partidisme estèril mai no estarà per damunt de la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país petit.