Tot sempre igual

La rutina malmet les esperances. Tot sempre igual. Parmènides s'ha instal·lat en els meus dies i la seva espasa, implacable, assassina l'alenada d'aire fresc heraclitana que necessita el meu ànim. Rellotge esclavitzador. Les busques es precipiten vers el buit de l'ignot. Sempre, tot sempre igual. El fred esdevé calor i els ocells canten, esmaperduts, plomes tenyides de cel. I jo segueixo amb les meves dèries, tot desafiant els batecs que s'atansen a l'inevitable. No hi ha novetat, només l'absència paorosa de sentit. La gent anònima treballa per oblidar l'essencial, colla d'inautèntics sorruts de la superficial interfície del benestar capitalista. Cicle foll entre el tedi i el dolor, digué Schopenhauer. L'art és l'única sortida per a les angoixes. Versos impenitents circumden la ment hipervinculada. I el rellotge esclavitzador anuncia que no hi ha temps per a la poesia. Treball, quefer sense fi. Els dies passen i els fulls del calendari esdevenen deixalles irreciclables. Toujours la même chose.

El tu que m'espera a l'altra riba és gasiu i sembla sortit d'un llibre d'Agustí d'Hipona. El plaer és una excepció. En el meu interior Dionís em pica l'ullet i desapareix tot d'una. Massa residus apol·linis per immortalitzar el gaudi. Les busques són corbs esbalaïts enduts per la carronya de les fulles seques. M'estimaria ser un joc de forces circulant a la babalà per les fibres del teu cos, el pessigolleig encisador que acarona les teves sines. Ets tan bella que la rutina no existeix en les teves besades infinites. Voldria retornar al fons originari de les coses per contemplar el teu rostre que no canvia mai.

Denn ich liebe dich, oh Ewigkeit! (Nietzsche: Així parlà Zaratustra).

DE NOU, EL BLOC

Salut bloggers:

Fa un parell de setmanes llegia al diari GARA la noticia que us linkejo més avall.

Espero us sigui d’interès.

NOTICIA

PROZESUA EUSKAL HERRIAN

Representantes del Foro de Firmantes del Acuerdo Democrático de Base han presentado hoy en Atenas un "blog" sobre el proceso abierto en Euskal Herria tras el alto el fuego de ETA, que busca ser "una ventana" para la comunidad internacional con el objetivo de "fortalecer" las relaciones con agentes del mundo entero e informarles "directamente".

AQUÍ EL BLOC

Aforismes del tripartit

Va passant el temps i la meva teoria sobre els principis del polític va quedant ratificada. He assajat una sèrie d'aforismes per il·lustrar amb reflexions el desori dels darrers dies, mostra inequívoca de l'estat de putrefacció dels polítics nostrats.

1. Maragall constitueix el president de la sortida de to constant i l'errada compulsiva. Un president que no ha manat mai i que ha estat esclau de la seva inoperància.
2. ERC és un partit irracionalista: no es pot construir un país amb un recurs constant a les baixes passions. El cavall negre del Fedre s'assembla a Puigcercós.
3. No és lícit estimar Catalunya només perquè hom estima els seients. El poder escapça el sentit comú.
4. El sí raquític de Maragall, Mas i Saura és un sí a un projecte que ha patit una metamorfosi des de la seva aprovació primera en el Parlament.
5. El no d'ERC és el no de la gent davant els cagadubtes de la direcció, que s'havien compromès a un vot nul polític, reflex de llur nul·litat intel·lectiva.
6. No es pot governar amb una mala llet constant.
7. L'ombra de ZP és allargada. No sé com algú havia cregut que el projecte original tiraria endavant. Il·lusos!
8. L'Estatut de 2006 és millor que el de 1979, aquest és un fet empíric. No satisfà, però, aquells que pensaven que ens en sortiríem. Potser tampoc no és el que Catalunya es mereix. El problema és que els catalans no ens mereixem els polítics que tenim, o potser el problema és que els polítics catalans no es mereixen els ciutadans i les ciutadanes que els voten tot pensant que faran alguna cosa de profit? La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, però continua sent dolent.
9. Em preocupa l'augment exponencial d'irracionalistes que es fan anomenar nacionalistes. Malden per sortir-se per l'extrem i es troben a l'altre costat un home també nacionalista i irracionalista anomenat Aznar.
10. CiU és el pactisme malaltís: pacten fins i tot amb la portera de casa seva, amb l'única condició que sigui espanyola. PSOE o PP? No importa. S'hi adapten perfectament.
11. Saura o el menystingut. No diu res per por a incordiar. I al final acaba sent no-res.
12. El tripartit o les tres potes d'un fracàs anunciat.

Un món de bojos

Avui ens convertim en vídeo i recordem els vells Supertramp amb una cançó magnífica, en directe des de Toronto.



FOOL'S OVERTURE (Roger Hodgson - Rick Davies)
"Even in the quietest moments" (1977)

History recalls how great the fall can be
While everybody's sleeping, the boats put out to sea
Borne on the wings of time
It seemed the answers were so easy to find
"Too late," the prophets cry
The island's sinking, let's take to the sky

Called the man a fool, stripped him of his pride
Everyone was laughing up until the day he died
And though the wound went deep
Still he's calling us out of our sleep
My friends, we're not alone
He waits in silence to lead us all home

So tell me that you find it hard to grow
Well I know, I know, I know
And you tell me that you've many seeds to sow
Well I know, I know, I know

Can you hear what I'm saying
Can you see the parts that I'm playing
"Holy Man, Rocker Man, Come on Queenie,
Joker Man, Spider Man, Blue Eyed Meanie"
So you found your solution
What will be your last contribution?
"Live it up, rip it up, why so lazy?
Give it out, dish it out, let's go crazy,
Yeah!"