dijous, de juny 15, 2006

El dret al renec



En aquesta campanya per l'Estatut, en què els afirmadors i els negadors es barallen a la recerca d'un adverbi, s'han produït alguns esdeveniments interessants. En són un bon exemple les escridassades rebudes pels dirigents populars en la seva visita -o n'hauríem de dir provocació?- a Catalunya. Un fet que constata que l'aposta per la crispació ordida per aquest partit funciona, fent aparèixer el llop com a víctima disfressada de xai. La violència contra les persones mai no es pot justificar per més que aquestes, des de llur abjecció, es dediquin a atiar l'anticatalanisme més visceral. Parlo de la violència física, no del dret al renec, que hauria de ser inclòs urgentment com a esmena en la Declaració Universal del 1948. Afirmar "Mariano Rajoy és un feixista" no és un enunciat valoratiu, sinó que es tracta d'una declaració fàctica, en el sentit que descriu un estat de coses. La peixatera que reacciona amb el renec contra les proclames negadores de la realitat catalana pronunciades per l'extrema dreta espanyola (un altre enunciat de fet, "PP= extrema dreta") exerceix el dret a preservar la identitat de la seva nació davant els atacs extemporanis. Després el gallec barbut ("que bona persona, que culte és", afirma un ingenu que resulta ser president de la Generalitat) adopta un victimisme ridícul tot dient que no hi ha respecte cap a la llibertat d'expressió. Rajoy, quin gran kantià, defensor de l'ús públic de la raó!!! A Königsberg se senten rialles des de l'interior d'una tomba. El respecte no es dóna per suposat, no és una qualitat connatural a les persones, sinó que cal guanyar-lo amb les actituds i els valors. Verbigràcia, Bush no em mereix el més mínim respecte, puix que ha exercit d'hipòcrita oficial de l'Imperi defensant la bondat de la democràcia i alhora contribuint a la mort de milers d'iraquians, que també són humans i tenen família i àdhuc creences religioses, semblantment al cristià renascut que governa l'orbe. I Acebes no em mereix respecte perquè ha insultat la meva nació i ha negat la seva realitat intrínseca. Davant això, tinc dret a renegar i fins i tot a evitar que aquests subjectes preconstitucionals ancorats en el franquisme neandertal trepitgin la meva terra. No vull que vinguin els qui es passen tot el dia negant-me. Si em neguen, no hi sóc per a ells, cuques infectes farcides de ressentiment. No vull que aquests artròpodes pseudohumans truquin a la meva porta (què volen aquesta gent, que truquen de matinada?) per dir-me el que he de ser i per afirmar que no sóc el que sóc.

Cal que utilitzem la dinamita de Nietzsche per fer esclatar la idiòcia, per llevar l'estupidesa del món, allò que ens fa més miserables.

Revolució i pensament, collons!!!

3 comentaris:

Heràclit ha dit...

Hi ha gent que no es mereix ni la llet materna...

Ens veyem a mitjans juliol. Viatjarem evitant la idiòcia dels peperos.

Salut!

Diògenes ha dit...

Bones vacances, Heràclit!! Que el flux permanent de les coses et porti al ciberespai ben aviat i que gaudeixis del món offline.

Salut, revolució i pensament!

Pedra Lletraferida ha dit...

Heràclit, Diògenes & Co.: Bones vacances a tothom si no tornem a coïncidir per aquí, i espero que tot vos vagi bé.
Pel que fa al comentari, me'n alegro de veres de que per fi hi torni l'esperit crític al blog, l'acidesa, o perqué no, la mala llet.
La realitat és treure al cap per la finestra, però també girar-se els ulls cap dins d'un mateix...
I què millor que fer-ho amb el co-rei de la nàusea (l'altre és en Sartre), és a dir, el càstig sumarial dels "idiotikos", dels estúpids i dels que es creuen que els imbècils som nosaltres, que som el que som, que ho volem ser, i que ho serem "peti qui peti".
Resumint: que no serem el que ells volen que siguem, només perquè ells ho diguin, i només perquè ningú encara ens vulgui reconèixer el dret que tenim de decidir el nostre futur.
Salut, revolució, pensament i mala òstia amb aquesta gent (without violence, ok?).