Va passant el temps i la meva teoria sobre els principis del polític va quedant ratificada. He assajat una sèrie d'aforismes per il·lustrar amb reflexions el desori dels darrers dies, mostra inequívoca de l'estat de putrefacció dels polítics nostrats.
1. Maragall constitueix el president de la sortida de to constant i l'errada compulsiva. Un president que no ha manat mai i que ha estat esclau de la seva inoperància.
2. ERC és un partit irracionalista: no es pot construir un país amb un recurs constant a les baixes passions. El cavall negre del Fedre s'assembla a Puigcercós.
3. No és lícit estimar Catalunya només perquè hom estima els seients. El poder escapça el sentit comú.
4. El sí raquític de Maragall, Mas i Saura és un sí a un projecte que ha patit una metamorfosi des de la seva aprovació primera en el Parlament.
5. El no d'ERC és el no de la gent davant els cagadubtes de la direcció, que s'havien compromès a un vot nul polític, reflex de llur nul·litat intel·lectiva.
6. No es pot governar amb una mala llet constant.
7. L'ombra de ZP és allargada. No sé com algú havia cregut que el projecte original tiraria endavant. Il·lusos!
8. L'Estatut de 2006 és millor que el de 1979, aquest és un fet empíric. No satisfà, però, aquells que pensaven que ens en sortiríem. Potser tampoc no és el que Catalunya es mereix. El problema és que els catalans no ens mereixem els polítics que tenim, o potser el problema és que els polítics catalans no es mereixen els ciutadans i les ciutadanes que els voten tot pensant que faran alguna cosa de profit? La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, però continua sent dolent.
9. Em preocupa l'augment exponencial d'irracionalistes que es fan anomenar nacionalistes. Malden per sortir-se per l'extrem i es troben a l'altre costat un home també nacionalista i irracionalista anomenat Aznar.
10. CiU és el pactisme malaltís: pacten fins i tot amb la portera de casa seva, amb l'única condició que sigui espanyola. PSOE o PP? No importa. S'hi adapten perfectament.
11. Saura o el menystingut. No diu res per por a incordiar. I al final acaba sent no-res.
12. El tripartit o les tres potes d'un fracàs anunciat.
2. ERC és un partit irracionalista: no es pot construir un país amb un recurs constant a les baixes passions. El cavall negre del Fedre s'assembla a Puigcercós.
3. No és lícit estimar Catalunya només perquè hom estima els seients. El poder escapça el sentit comú.
4. El sí raquític de Maragall, Mas i Saura és un sí a un projecte que ha patit una metamorfosi des de la seva aprovació primera en el Parlament.
5. El no d'ERC és el no de la gent davant els cagadubtes de la direcció, que s'havien compromès a un vot nul polític, reflex de llur nul·litat intel·lectiva.
6. No es pot governar amb una mala llet constant.
7. L'ombra de ZP és allargada. No sé com algú havia cregut que el projecte original tiraria endavant. Il·lusos!
8. L'Estatut de 2006 és millor que el de 1979, aquest és un fet empíric. No satisfà, però, aquells que pensaven que ens en sortiríem. Potser tampoc no és el que Catalunya es mereix. El problema és que els catalans no ens mereixem els polítics que tenim, o potser el problema és que els polítics catalans no es mereixen els ciutadans i les ciutadanes que els voten tot pensant que faran alguna cosa de profit? La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, però continua sent dolent.
9. Em preocupa l'augment exponencial d'irracionalistes que es fan anomenar nacionalistes. Malden per sortir-se per l'extrem i es troben a l'altre costat un home també nacionalista i irracionalista anomenat Aznar.
10. CiU és el pactisme malaltís: pacten fins i tot amb la portera de casa seva, amb l'única condició que sigui espanyola. PSOE o PP? No importa. S'hi adapten perfectament.
11. Saura o el menystingut. No diu res per por a incordiar. I al final acaba sent no-res.
12. El tripartit o les tres potes d'un fracàs anunciat.
3 comentaris:
"No ha dejado títere con cabeza"
Bon post, company.
En tot aquest garbuix de tragicomèdia grega en que s'ha convertit el teatre polític nostrat, hi trobo a faltar (no aquí sinó a les afores, eh?) un xic més de punt crític i un xic menys de manipul-lació en l'afer ZP-Mas.
Aquesta ha estat, i no una altra, la pedra a la sabata que ens està fent mal als que crèiem que això de governar Catalunya anava de veres.
Un cop turpedinat des de Madrid el tripartit per part de la "sociovergència", ara tan sols queda per veure com l'ala "Montilla" del PSC enderroca en Maragall.
No és que ens mereixem o que ens deixem de merèixer aquesta colla d'actors polítics, és que som nosaltres els qui els hem escollit!.
Que no n'hi ha d'altres?. Això s'arregla no anant ningú a votar. Llestos!
Et llegeixo, company!
Revolució, clavells i pensament!
Els polítics és el pitjor que tenim. I l'abstenció? Sento parlar d'un 51& d'abstenció. Encara que no fos aquesta xifra, també es podria dir que suspenen com poc?
Molt bon post, company.
Publica un comentari a l'entrada