Els pobres no són xusma. Els pobres no es dediquen a cremar cotxes senzills de gent senzilla abocada a pagar crèdits inacabables. Els pobres no destrueixen guarderies, cau primerenc d'infants allunyats per la força de la llar materna per culpa de l'esclavatge laboral i del segrest del lleure. Els pobres no malmeten amb violència el mobiliari públic, propietat de tothom. Els pobres no anihilen gratuïtament la convivència. Els pobres no es deixen manipular per cèl·lules mafioses. Els pobres no es casen amb la dreta. Els pobres no es casen amb l'esquerra. Els pobres no tenen diners per casar-se. Els pobres malviuen en un habitatge llord mentre els rics es lliuren a l'estupidesa del desig compulsiu. Els rics, tots nosaltres, nobles de la blogosfera, ens delim per un post a les dotze de la matinada, mentre els pobres es deleixen per la simplicitat d'un plat de cigrons. Els rics ens preocupem perquè un maleït virus ha assaltat el nostre ordinador, mentre els pobres lluiten per fugir de l'exclusió. L'estupidesa postmoderna és la filosofia dels rics, fills de papà despreocupats a la recerca de la buidor. La revolució intel·ligida ha de ser la filosofia dels pobres, humans responsables i conscients a la recerca de l'emancipació. El vell Karl Marx té també el seu imperatiu categòric, molt més raonable que els de tants "autòmats del deure",
"el d'acabar amb totes les situacions que fan de l'ésser humà un ésser envilit, esclavitzat, abandonat, menyspreable" (Crítica de la filosofia del dret de Hegel, Introducció).
1 comentari:
Com indico en el post, la frase no és de Hegel, sinó de Marx, de l'obra titulada Crítica de la filosofia del dret de Hegel. Evidentment, mai no citaria Hegel per defensar la llibertat de les classes oprimides ni com a model de la nostra divisa "Revolució i pensament".
Publica un comentari a l'entrada